TRADICIÓ POPULAR A MOLTS POBLES DE CATALUNYA

Trabucs segurs

La Guàrdia Civil imparteix un curs de formació i protecció a 150 trabucaires, en el punt de mira per una polèmica a Cardedeu amb el PP

Els assistents demanen canvis a la llei

El certificat 8 Guàrdies Civils entreguen el diploma d’assistència al curs als trabucaires, ahir.

El certificat 8 Guàrdies Civils entreguen el diploma d’assistència al curs als trabucaires, ahir. / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
MAYKA NAVARRO / SANT ANDREU DE LA BARCA

Tot i ser una de la poques colles de trabucaires que ahir no van assistir al primer curs de formació i seguretat organitzat per la Guàrdia Civil, fins al saló d'actes de la comandància de Sant Andreu de la Barca van arribar els ressons de l'estrepitosa polèmica que va envoltar els trabucaires de Cardedeu l'agost passat. De paisà, sense trabuc, però amb la mateixa actitud franca de la gent arrelada a la tradició, 150 trabucaires de 38 de les 48 colles que hi ha a Catalunya van acceptar la invitació de l'autoritat per refrescar tots junts la normativa i debatre sobre què es pot millorar.

Va ser el capità Miguel Ángel Quesada, interventor d'armes i explosius de la Guàrdia Civil de Barcelona, el que va arrencar la seva ponència advertint als concurrents que «no tot s'hi val». I encara que ell no els va esmentar, el públic va pensar en els trabucaires de Cardedeu. Recentment la subdelegació del Govern de Barcelona els va imposar una sanció de 6.000 euros al·legant que en una cercavila de l'agost passat no hi havia presència de la policia local i una persona que no tenia llicència d'armes va disparar.

«Simulacre d'afusellament»

En realitat l'origen de l'expedient, l'informe posterior de la Guàrdia Civil i la sanció tenien el seu origen en la denúncia del regidor del PP de Cardedeu, Jaume Gelada, que va dir que s'havia sentit intimidat i agredit quan els trabucaires van disparar salves davant de casa seva. Una acció que el PP va qualificar de «simulacre d'afusellament» i que va distorsionar una tradició que data del segle XVI i que es manté viva amb el seu estrèpit i la inconfusible olor de pólvora.

L'altercat de Cardedeu va refredar i enrarir les relacions entre l'Administració de l'Estat i les colles trabucaires, i va col·locar la Guàrdia Civil enmig de l'enrenou. Davant la proximitat de les festes populars de l'estiu, en què els trabucs tornaran a fer ensordidors els carrers i, per què negar-ho, de les diferents cites electorals que se celebraran aquest any, l'Administració va decidir que seria bo reunir-se a la casa de qui sempre ha estat entre les dues parts: la Guàrdia Civil.

La convocatòria va ser un èxit i tot i que gairebé tots els assistents van assegurar que els ponents no els van explicar res que no sabessin, per les intervencions en el torn del col·loqui es va veure clar que falta diàleg i hi ha coses que podrien millorar.

Als trabucaires de Cardedeu no se'ls va sancionar per disparar davant la casa del regidor del PP -fins a quatre vegades la justícia va arxivar la denúncia penal- però sí per no haver complert la norma. I aquí és on els responsables de la Guàrdia Civil van insistir als trabucaires que han de ser conscients que no tenen una joguina entre les mans i que la seva, encara que mai hagi passat res, és una activitat de risc.

¿I què passa quan un poble com el Figaró, amb només 1.000 habitants, no té policia local i els Mossos d'Esquadra no es comprometen a ser-hi el dia de la cercavila? «Doncs demaneu ajuda. Però sense autoritat policial els trabucaires no poden disparar», va advertir el capità Quesada a Pere Mateo, cap de colla i regidor del municipi, impotent al sentir-se atrapat per la burocràcia: «Els Mossos no es comprometen a ser-hi».

D'altres van plantejar la necessitat d'unificar criteris. «No és normal que la subdelegació del Govern de Tarragona exigeixi a les colles que mullin els carrers al pas dels trabucaires, però que això no passi a Girona o Barcelona», va denunciar un membre de la colla de

Valls. Aquí la guàrdia civil es va mostrar comprensible a l'entendre que els carrers mullats poden ser un perill perquè hi ha risc de relliscar. Un representant de la Delegació del Govern es va comprometre a treballar per unificar criteris a tot el territori català.

Notícies relacionades

No va trigar a sortir a la llum el Reglament d'Armes, que obliga a tenir 18 anys per a l'autorització especial d'armes d'avantcàrrega necessària per disparar un trabuc, però permet amb només 14 empunyar una escopeta per caçar perdius o conills. «Senyors, la llei és la llei. I no és la Guàrdia Civil la que canvia els reglaments», va advertir el capità Quesada.

Una frase que es va tornar a sentir quan un altre trabucaire va plantejar «com resulta d'absurd», per ells, que es prohibeixi accedir a un establiment públic, diguem-ne bar o restaurant, amb el trabuc. «Entengui que després de les cercaviles, el millor és l'esmorzar o el dinar. L'arma no es pot deixar al cotxe perquè ens la roben. ¿Què en fem? ¿Torns de vigilància? Haurien de deixar-nos entrar amb el trabuc descarregat i a dins la funda». El capità Quesada va fer que no amb el cap.