Pirata ric, pirata pobre

Hi ha dues menes d'usuaris de continguts pirata a internet: qui pirateja perquè pot fer-ho fàcilment i no té diners per consumir cultura i qui pirateja perquè, a més a més de poder fer-ho fàcilment, no té més remei que fer-ho perquè el contingut no està disponible legalment a la xarxa. Anem per parts.

Piratejar fàcilment. És un joc de nens, vas a una web directori de torrents, te'n descarregues tots els que vulguis i els llances amb un programa Bitorrent. Al ser P2P, no hi ha servidors per tancar o bloquejar. Els torrents pesen uns 45 quilobytes, de manera que la gent se'ls passa en grups de Whatsapp. Com que són serveis de missatgeria encriptats, no es poden interceptar.

Pirata pobre. Quan la indústria dóna dades econòmiques sobre pirateria, són absolutament errònies. Una part molt significativa dels pirates, en el cas teòric que fos impossible piratejar, no podria gastar ni un euro en serveis on line de pagament. Simplement no consumiria, igual que no es pot permetre una entrada de futbol o la televisió de pagament.

Pirata ric. Avui no fa falta ser ric per consumir legalment continguts. Les ofertes de banda ampla que inclouen fins a 80 canals de tele, servei de gravació, pel·lícules i sèries en streaming, etcètera, com Movistar Emoción, són pràcticament gratuïtes si et pots permetre la fibra. Llavors, ¿per què aquesta gent pirateja?

La indústria i les seves finestres. S'ha de dir ben fort i clar, els bloquejos de finestres temporals per part de la distribució fan molt de mal. L'apogeu d'una pel·lícula és durant la seva estrena, però no tots volen anar a un cine; la broma se te'n pot anar a 15 o 20 euros per persona. Prefereixen veure-la còmodament a casa al seu flamant televisor de 50 polzades, fent ús de la seva potent connexió de 100 megabytes. Doncs bé, la distribució, els cines, imposa als estudis una franquícia de quatre mesos fins que la peça pot estar disponible a Movistar TV, Canal+, Ono, Total Channel, Wuaki, Filmin...

Notícies relacionades

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

Un de cada quatre metges es jubilarà en la pròxima dècada

La llei. S'ha de posar difícil a la pirateria, sens dubte, però també generar oferta ajustada a la demanda. És la manipulació interessada d'aquesta oferta i demanda el que provoca el desbordament. La indústria ha de facilitar que el contingut estigui disponible a la xarxa en tot moment. Hi ha maneres de granular la qualitat de l'emissió per trobar el preu just per als diferents tipus de públic; qualitat estàndard, HD, Ultra HD, multipantalla, continguts extra... A partir d'aquí, que actuï la llei implicant tota la cadena de valor: productors, distribuïdors i operadores.

Qui pensi que és possible derrotar la pirateria per la via de la tecnologia no sap de què parla. La pirateria serà irrellevant quan la indústria realment s'ho proposi i doni eines a tots els operadors de la cadena de valor. Pel que fa als pirates pobres... bé, computar-ne el consum és fer-se trampes al solitari.