Oriol Montañés: "Si has de treballar, fes-ho en coses que t'agraden"

Hi entro; la botiga és com una ampolleta de perfum, preciosa, cuidada, personal. Surt el Quico, un gosset, remenant la cua. L'Oriol atén una clienta. Ella demana un perfum; sap molt bé què busca. Segurament al seu entorn deu ser l'única que el té, l'única que faci aquella olor. La botiga és de perfums d'autor i és producte d'una d'aquestes reinvencions i apostes personals tan del segle XXI.

-Una periodista, Lucía, i un cuiner, Oriol, que munten una botiga de perfums d'autor al Raval de Barcelona. ¿Com va néixer el projecte?

-Quan vam descobrir aquest tipus de perfumeria, perfums d'autor, es va convertir en un hobby… Fa tres anys teníem moltes ganes de muntar una cosa, un negoci, i vam decidir convertir en feina el nostre hobby.

-Ho van muntar a finals del 2011. ¿És una opció arriscada en plena crisi?

-Va ser una decisió molt meditada. I vam pensar que o ho fèiem en aquell moment o no ho faríem. A més, no va ser tampoc un salt al buit; teníem un pla b. Si no funcionava, jo podia seguir treballant de cuiner, sempre hi puc tornar, i la Lucía segueix fent el que feia.

-¿D'on li ve la passió pels perfums?

-En una de les cuines on vaig treballar, el pastisser era molt fan d'aquest tipus de perfumeria. Havia treballat a França, i allà hi ha molta cultura de perfums d'autor. Ell es posava un perfum particular que jo no reconeixia, però mai deia d'on l'havia tret o què era. Suposo que d'allà. La veritat és que aquest és un món que t'enxampa.

-I a la cuina era…

-¿Jo? Cuiner. Vaig treballar en diversos restaurants de cuina d'autor. Fèiem tasts d'espècies. ¡Les espècies és el primer que reconec d'un perfum!

-¿No enyora els fogons d'autor?

-No, perquè segueixo cuinant. Potser trobo a faltar el ritme frenètic de la cuina [Silenci]. Per mi, ser cuiner és un estil de vida, feia molts anys que cuinava i necessitava un canvi. Volia fer unes altres coses. [Un altre silenci] Es pot dir que vaig arribar a la cuina com a professió perquè abans era un hobby. M'encantava cuinar i em vaig dedicar a això com a professió durant vuit anys. La veritat: pot sonar molt bucòlic, però si has de treballar, has de fer-ho en coses que t'agraden. Els meus hobbies han sigut les meves professions. Potser sóc molt bleda.

-Més aviat és molt afortunat. ¿Creu que ja apostem pels canvis com a societat?

-Jo crec que sí i que això en els últims anys ha canviat. És a dir, abans tenies una professió i semblava que aquesta seria per a tota la vida, però sembla que ara la gent està més oberta a provar coses.

-¿Què ens expliquen els perfums i els sabons del segle XXI?

-N'hi ha de diferents tipus, però molts neixen de viatges i n'hi ha d'altres que són creacions de persones que abans no es dedicaven a la perfumeria i que, per diverses circumstàncies, ara s'hi dediquen. És curiós, perquè en aquests perfums notes molt l'empremta del perfumista.

-¿En quin sentit?

-En les matèries primeres. Notes molt qui és l'autor que hi ha al darrere.

-¿És gent que també es reinventa?

-No tothom, no puc generalitzar, però sí, hi ha gent que ve d'altres mons: publicistes, tècnics de so, un químic… I que ara es dediquen a la perfumeria.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-I a Les Toppettes hi entra...

-Gent curiosa i altres que van buscant marques que tenim, tant si és gent d'aquí com turistes. Aquests pregunten per marques locals. Estem a menys de 100 metres del Macba i del CCCB.