Gabriel Garroum: «El perill a Raqqa és la socialització»

-En la seva tesi aborda que, al mateix temps que s'exerceix una violència sense límits, a Raqqa s'obre una oficina al consumidor.

-Al principi, l'Estat Islàmic desenvolupa una onada de violència molt forta i radical per mobilitzar el malestar de la gent. Després vénen una segona i una tercera estratègia: primer, la legitimació del seu projecte polític i religiós, i després, la creació d'institucions polítiques i socials de legislació i control moral. El que argumento és que la violència en si és una estratègia de governança a curt termini.

- Esperi, s'obren escoles...

-Pensi que hi ha fins i tot llibres de text amb currículums educatius, copiats en part dels de l'Aràbia Saudita. És a dir, proveeixen de serveis públics la població, ja sigui la reparació de carreteres o la provisió d'electricitat, i, com diu, fins i tot creen la figura del defensor del consumidor…

-En només vuit mesos i en una guerra. ¿Com ho explica?

-Per la no intervenció, a Raqqa s'havia creat una bombolla. Ara la situació ha canviat. Des que els Estats Units han intentat atacar determinades posicions de l'Estat Islàmic, molts dels oficials i de les tropes s'estan retraient del territori.

-¿Com es documenta?

-Amb les dades que van publicant alguns usuaris que tuitegen des de Raqqa, i que jo considerava creïbles, i a través dels comptes oficials a Twitter de l'Estat Islàmic a Raqqa.

-¿Què busca en aquests comptes?

-Les estratègies de governança. Vaig anar del primer tuit a l'últim, quan tanquen els comptes al juliol. A través d'aquests comptes fan promoció interna i captació de gent de fora.

-És a dir, tenen una estratègia de comunicació desenvolupada.

-Per a ells és imprescindible. Escriuen en àrab, francès, alemany i un anglès brillant, i les seves revistes tenen una gran qualitat d'edició. En el primer número de Dabiq, una revista orientada a la població de fora, promocionen el que estan fent, dient que poden i saben gestionar i mantenir la pau… Repeteixo, és propaganda, i en aquesta propaganda ho visualitzen tot: fan gràfics d'on són, presenten estadístiques de combatents, de llocs que controlen. Ja han tret quatre números.

-Segueixi, per favor.

-En el seu discurs legitimen la seva visió política, la seva pràctica i el seu reclutament. Que hi ha molt gihadista a fora és un mite: hi ha molt gihadista al territori. Els problemes, el dolor… són bretxes locals, però quan globalitzes la idea aquesta ressona i generes un eco. Jo argumento que el perill radica no només en el moviment militar concret, sinó també en la socialització de la població i en el fet que algú, a Indonèsia, per exemple, organitzi una manifestació multitudinària a favor de l'Estat Islàmic.

-Dedica el seu treball al seu pare i cito: «Per més de la meitat de la meva identitat».

-La siriana és la meitat de la meva identitat perquè el meu pare és sirià i la meva mare és catalana, però des que vaig començar a involucrar-me en temes del Pròxim Orient i a estudiar-los a segon de Ciències Polítiques, sento que hi ha una vinculació amb els meus orígens. No és que aflorin, ja hi eren, però m'hi vinculo.

Notícies relacionades

Més de 300 subinspectors dels Mossos no aniran a la feina aquest dimecres

L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

-¿I el seu pas següent?

-M'agradaria seguir generant anàlisi sobre Síria i el Pròxim Orient en alguna institució del país; a Catalunya. Sóc de la generació a la qual va agafar la crisi quan acabava la carrera. No és que sigui rebel, però m'emprenya pensar que només a fora podem mostrar el nostre talent. ¿Per què no podem aportar el gra de sorra del tipus que sigui des de Barcelona?