Una altra forma de violència domèstica

La vergonya que senten els pares frena moltes denúncies

"No és un problema de família, és social", diu Javier Urra, president de Sevifip

1
Es llegeix en minuts
T. S. / BARCELONA

L'exdefensor del menor de la Comunitat de Madrid Javier Urra va alertar ahir a Barcelona que la violència filioparental és creixent, encara que no sigui nova. Urra és president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de la Violència Filioparental (SEVIFIP), i va advertir que encara que es parla de gairebé 5.000 denúncies l'any passat s'ha de tenir en compte que els menors de 14 anys no poden ser denunciats i que molts pares no recorren a les autoritats per vergonya i sentiment de culpa. Urra va esmentar les addiccions com una font del problema, però no és l'única. També va citar un fenomen concret: el dels fills adoptats que en cas de conflicte recorren al tu no ets el meu pare.

Esther Calvete, professora al Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universidad de Deusto, va presentar un estudi sobre 3.564 adolescents que aporta diverses conclusions: ser testimoni de violència a casa o víctimes de maltractament parental eleva la possibilitat que els fills l'exerceixin. Es considera agressió psicològica la desobediència, l'insult, l'amenaça, el xantatge, el robatori de diners familiars. I agressió psicològica severa fer-ho sis vegades en un any. Es considera agressió física la que s'exerceix sobre els pares o el domicili. I agressió física severa fer-ho tres vegades en un any.