20 d’oct 2020

Anar al contingut

Una altra forma de violència domèstica

La vergonya que senten els pares frena moltes denúncies

"No és un problema de família, és social", diu Javier Urra, president de Sevifip

T. S. / BARCELONA

L'exdefensor del menor de la Comunitat de Madrid Javier Urra va alertar ahir a Barcelona que la violència filioparental és creixent, encara que no sigui nova. Urra és president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de la Violència Filioparental (SEVIFIP), i va advertir que encara que es parla de gairebé 5.000 denúncies l'any passat s'ha de tenir en compte que els menors de 14 anys no poden ser denunciats i que molts pares no recorren a les autoritats per vergonya i sentiment de culpa. Urra va esmentar les addiccions com una font del problema, però no és l'única. També va citar un fenomen concret: el dels fills adoptats que en cas de conflicte recorren al tu no ets el meu pare.

Esther Calvete, professora al Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universidad de Deusto, va presentar un estudi sobre 3.564 adolescents que aporta diverses conclusions: ser testimoni de violència a casa o víctimes de maltractament parental eleva la possibilitat que els fills l'exerceixin. Es considera agressió psicològica la desobediència, l'insult, l'amenaça, el xantatge, el robatori de diners familiars. I agressió psicològica severa fer-ho sis vegades en un any. Es considera agressió física la que s'exerceix sobre els pares o el domicili. I agressió física severa fer-ho tres vegades en un any.