França dóna per perduts els dos primers satèl·lits de Galileu

Els dos primers satèl·lits operatius del sistema de navegació geoespacial europeu Galileu, situats en una òrbita errònia, no serviran per complir seu objectiu, segons el representant francès en el projecte i president del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) de França, Jean-Yves Le Gall.

Mentre l'Agència Espacial Europea (ESA) es mostra prudent sobre l'ús d'aquests dos aparells, posicionats divendres passat en una òrbita errònia i amb els quals es té contacte des de Terra, Le Gall va ser molt més taxatiu a l'indicar que no serviran per al sistema de navegació via satèl·lit amb què Europa vol fer la competència al GPS dels Estats Units.

"No seran recuperables [per a la navegació] perquè la seva òrbita no és circular com hauria d'haver estat i per tant no estan en bona situació en un pla orbital. No podran, per tant, servir a la missió Galileu", va indicar l'exastronauta en una entrevista que avui publica la revista 'Usine Nouvelle'.

Proves

Le Gall ha assenyalat que, no obstant, Doresa i Milena, el nom dels dos satèl·lits, podran servir per "efectuar proves d'òrbita i validar el seu funcionament". El responsable del centre espacial francès va indicar que "les conseqüències" d'aquest error "seran limitades", encara que pot provocar un retard en els següents enviaments de satèl·lits de la constel·lació Galileu.

Per a això, va assenyalar, s'han de conèixer com més aviat millor els motius de l'error, per poder continuar immediatament amb el programa de llançament, que en preveu un de nou el desembre vinent.

Galileu preveu estar constituït per 24 satèl·lits, dels quals sis són de recanvi, va recordar Le Gall. A l'espera de conèixer les primeres conclusions de la comissió d'investigació creada per analitzar aquest error, previstes per al pròxim dia 8, Le Gall, que durant anys va presidir el consorci de llançadores espacials Arianespace, responsable d'aquest, va emetre les seves primeres hipòtesis.

"Els més probable és que la disfunció es produís en el quart pis del Soiuz, anomenat Fregat, que situa els satèl·lits en la seva òrbita definitiva després de dues impulsions consecutives. Per un motiu encara desconegut, el segon impuls no es va donar en la bona direcció", ha indicat.

Error de producció

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Le Gall ha assenyalat que el coet rus Soiuz no és el culpable de l'error, sinó el sistema Fregat, concebut conjuntament per russos i europeus.

Pel president del CNES es tracta "d'un error de producció" que pot estar lligat als problemes que té la indústria espacial russa en els últims anys. "La comissió d'investigació ha de determinar si es tracta d'un element mal programat o d'un equipament defectuós", ha afirmat.