Esteve Robleda: "¿I si decidim tots sobre elBullifoundation?"

El Govern ha elaborat un avantprojecte de llei que excepcionalment permetria la construcció d'elBullifoundation de Ferran Adrià, un projecte de més de 4.000 metres quadrats dedicat a la creativitat gastronòmica, en ple parc natural del cap de Creus. Gairebé 75.000 persones han firmat en contra de la seva ubicació a cala Montjoi.

-¿Hi va arribar a menjar, a El Bulli?

-No, no m'ho hauria pogut permetre mai.

-Potser si ho hagués fet veuria la idea de Ferran Adrià amb uns altres ulls...

-Jo no tinc cap problema amb el seu projecte, al contrari. Tot el que sigui innovació i atregui un tipus de turisme que no sigui el típic de sol i de platja, ¡endavant!

-¿Llavors?

-¿Per què s'ha d'instal·lar en un paratge natural d'interès nacional quelcom que implica més construccions (encara que estiguin integrades en el paisatge), accessos, pàrquing... ?

-¿Per què es considera d'interès públic?

-Si és d'interès públic, ¿què tal si decidim entre tots sobre elBullifoundation i busquem un lloc on no provoqui un impacte mediambiental tan gran? Al nucli de Roses, per exemple.

-Vostè és de Figueres. ¿Coneix la zona?

-De petit anava molt d'excursió a les cales del cap de Creus, Roses i el Port de la Selva, però més enllà de l'existencialisme del paisatge estem farts que se'ns toregin. Si posessin elBullifoundation en un espai protegit a milers de quilòmetres d'aquí, pensaria el mateix. Res justifica desprotegir una zona natural protegida.

-¿Quan va ser el seu bateig d'activista?

-Als 18 anys vaig entrar a la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura, d'on va sorgir Salvem l'Empordà. El primer cas que recordo va ser el 2001. Volien construir una urbanització de luxe a la desembocadura del riu Fluvià, molt a prop dels aiguamolls de l'Empordà.

-¿Com va acabar?

-Es va aconseguir aturar combinant els recursos contenciosoadministratius amb accions directes no violentes. Jo formava part del grup d'acció directa no violenta.

-¿És dels que es despengen per les façanes, caven túnels i s'encadenen?

-Ja m'agradaria... El més semblant que he fet és ajudar a despenjar pancartes en edificis o ponts d'autopista. En la majoria de casos fem performances reivindicatives i campanyes de conscienciació.

-¿Quants projectes s'han parat?

-La urbanització Fluvià-Marina, la de Terrades, una macrogranja de porcs, un camp de golf a Vilanera  i un altre a Cistella, l'aeròdrom de Peralada...

-¿I de batalles perdudes?

-El tren d'alta velocitat, la MAT [línia de molt alta tensió]... Són projectes que no responen al nostre model de territori sinó a un model econòmic i energètic de creixement accelerat que ens portarà al col·lapse. La part positiva és que, al veure les conseqüències de les obres de l'AVE i de la MAT, cada vegada més gent es consciencia de la necessitat de defensar el territori i fer una transició a un model socioeconòmic i ambiental més sostenible.

-Vostè és psicòleg. ¿Per què actuem només quan ens toca a nosaltres?

-Els humans tenim dos cervells, el racional i l'emocional. Encara que són dos processos diferenciats, el costat emocional pot mediatitzar molt el pensament racional. La gent es mou per les experiències que viu, i a nivell del territori això significa que la majoria només pren consciència quan experimenta la necessitat en carn pròpia. Per això és tan important la pressió al carrer. ElBullifoundation té el suport de la majoria de partits, però espero que escoltin la gent.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

-¿Les seves campanyes no xoquen sovint amb els interessos de la població local?

-Potser alguna vegada, sí, però si exposem bé els pros i els contres entendran per què defensem determinat model i no el que se'ns vol imposar.