Mikel Martínez: «És difícil que la indústria inverteixi en una vacuna contra l'Ebola»

Mikel Martínez (Pamplona, 1976) és un dels escassos científics espanyols que han investigat amb elements vius del virus hemorràgic de l'Ebola. Ho va fer, entre el 2005 i el 2009, a l'Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica de Lió (França), que forma part de la vintena de centres acreditats al món per manipular virus molt letals vius. A Espanya no és possible fer aquests estudis.

-¿Quin aspecte de l'Ebola va investigar?

-Em vaig dedicar a desxifrar una de les proteïnes del virus, pas imprescindible per esbrinar com es multiplica i poder dissenyar fàrmacs que curin la infecció, o una vacuna. Res  d'això existeix per a l'Ebola.

-¿En quin punt estan aquestes investigacions?

-Algunes estan molt avançades. Hi ha interès científic a desxifrar l'Ebola, i bastants grups que l'investiguen. En comparació amb altres virus que causen moltes més morts, la xifra de científics centrats en aquest virus és important. Dues companyies farmacèutiques han desenvolupat models que podrien ser utilitzats com a tractament o com a vacuna. Però no han anat més enllà de la fase d'experimentació bàsica i amb animals. Falta inversió.

-¿No les han provat en persones?

-No. Aquest pas exigeix una inversió enorme. És difícil que la indústria inverteixi en una vacuna contra l'Ebola i, fins a cert punt, és comprensible. És un virus que apareix en forma de brots imprevisibles. Mai se sap a quanta gent afectarà i només es pot traçar de manera aproximada la zona on reapareixerà. ¿Quin mercat té l'Ebola per a una companyia farmacèutica?

-Llavors, ¿no hi haurà solució?

-N'hi podria haver si s'aconseguís la participació financera dels poders públics. Si no és així, és complicat que qualsevol investigació arribi fins al final. I em consta que hi ha substàncies candidates a ser utilitzades com a vacuna o com a tractament que funcionarien.

-¿Funcionarien?

-Hi ha evidències que algunes podrien ser efectives com a vacuna preventiva o per protegir els ja infectats. Però no tinc clar que aquestes investigacions arribin a completar-se. La indústria, per invertir en alguna cosa, ha de poder estimar quan i a quanta gent podrà vendre un producte. Amb l'Ebola no és possible saber res d'això.

-¿Mai s'ha assajat en humans alguna d'aquestes substàncies?

-Una vegada. Un científic d'Alemanya es va inocular el 2009 una soca vírica de l'Ebola cultivada in vitro, i posteriorment es va administrar un model candidat a vacuna. Li va anar  bé. No se sap si en el cas que s'hagués contagiat en altres circumstàncies hauria desenvolupat la malaltia.

-¿Perquè seria tan car estudiar en persones un remei per a l'Ebola?

-Aquests estudis sempre són complexos i molt costosos. Exigeixen crear tres grups d'individus a estudiar: en un proves que el fàrmac sigui segur, que no causi problemes imprevistos; després, l'administres a persones susceptibles de patir la infecció, cosa que en aquest cas implicaria saber on es produirà un brot. I finalment es dóna a infectats. Amb l'Ebola, això és dificilíssim.

-Només hi ha una vintena de centres autoritzats per estudiar l'Ebola.

-Investigar virus vius molt letals, sigui l'Ebola, el marburg o el de lasa, entre altres, exigeix disposar de laboratoris amb instal·lacions molt costoses i cares de mantenir. N'hi ha una vintena, situats a França, Alemanya, Gran Bretanya, Suècia, Suïssa, EUA i Canadà. Qualsevol experiment que s'hi faci requereix més temps de l'habitual. El personal ha de passar controls mèdics periòdics i ha de rebre formació específica.

-¿Cap d'aquests virus perillosos que cita tenen remei mèdic?

-El virus de lasa és l'únic que té tractament: és la rivabirina, el mateix fàrmac que tracta l'hepatitis C.

-¿Quina evolució espera per al brot que ara afecta Sierra Leone, Guinea, Libèria i Nigèria?

-S'acabarà controlant, però no sé quan. Hi ha factors desconeguts: ¿Per què ha sorgit a l'oest d'Àfrica, i no a l'est, com altres vegades? ¿Per què ha arribat a aquestes dimensions? Ja van 730 morts, una xifra alta en el cas de l'Ebola, tot i que molt baixa si es compara amb les que diàriament causen la malària o la tuberculosi, per exemple.

-¿El reservori de l'Ebola és un ratpenat, com s'ha dit?

-És un misteri. Mai s'ha aconseguit aïllar el virus en un ratpenat de la fruita, però hi ha evidències que indiquen que aquest animal n'és el portador i el transmet a primats o a les persones, tot i que ell no pateix la infecció. Però per tenir-ne la prova, s'hauria d'agafar un d'aquests ratpenats i aïllar-hi el virus.

-¿Amb quins virus vius investiguen?

-Amb els obtinguts dels malalts.

-¿Hi ha risc que el virus de l'Ebola arribi a Occident?

-Molt baix. Fins ara, no n'hi ha hagut cap cas i si se n'identifiqués algun, es podria controlar de seguida.

-¿Per què n'està tan segur?

-Perquè les condicions sanitàries i econòmiques de qualsevol país occidental són molt diferents de les de l'Àfrica. Si allà una infecció per l'Ebola mata prop del 90% de contagiats, a Europa aquesta mortalitat seria inferior.

-¿Sent el mateix virus?

-Sí. Les morts a l'Àfrica es produeixen, moltes vegades, per la impossibilitat d'aplicar les atencions necessàries. Aquí, a un eventual malalt se li aplicarien mesures de suport vital, se li controlarien els fluids [sang i altres], rebria fàrmacs vasoactius, tindria control de l'equilibri dels líquids del cos, es vigilaria que no entrés en estat de xoc... estaria en una unitat de cures intensives. Aquí, un contagi d'Ebola seria greu, però molt menys que a l'Àfrica.

-¿El control implica l'entorn?

-És clar. Familiars, amics, persones amb les quals el malalt hagués estat en contacte. Així s'ha d'actuar també a l'Àfrica.

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

-Una missió complicada...

-Cada vegada més, a mesura que augmenta el nombre de morts. Però és així com s'acabarà controlant. No és el mateix estudiar amics, companys i familiars de 50 o 100 malalts, que fer-ho dels 730 que han mort fins ara a la zona afectada. I de quatre països. L'objectiu és realment difícil, però es farà.