Els nois de 15 anys no saben resoldre problemes quotidians

Es diu que són natius digitals, nois que ja han viscut tota la vida envoltats de tecnologia i que, per intuïció o a base de provar, fallar i tornar-ho a intentar, saben fer anar les més complexes màquines. Doncs, no. O, almenys, no són tan hàbils com els adolescents de la seva mateixa edat residents al Regne Unit, França, Alemanya i... Portugal. Els estudiants espanyols de 15 anys no són capaços de resoldre amb eficàcia problemes quotidians que se'ls plantegen com programar un dispositiu de mp3, amb què escolten música, o entendre com funciona el termòstat d'un aparell d'aire condicionat, segons es conclou de les proves d'habilitats pràctiques de l'informe PISA 2012, presentat ahir i que situa Espanya a la cua de països de l'OCDE.

Les proves, a què es van sotmetre 2.700 alumnes espanyols de 181 instituts, demostren que els estudiants tenen dificultats per «extrapolar el que saben i traslladar-ho de forma creativa al seu dia a dia», va explicar ahir el director de PISA, Andreas Schleicher, que va presidir a Madrid la presentació de l'informe.  Així, Espanya obté 477 punts en habilitats per solucionar problemes quotidians, quan la mitjana dels països de l'OCDE és de 500 i el país europeu més ben situat és Finlàndia, amb 523. Per comunitats autònomes, Catalunya obté 488 punts, per sota del País Basc (amb 496) i Madrid (amb 507).

ENSENYAMENT APLICAT // Una de les constatacions més preocupants de l'estudi és que hi ha països que en l'informe PISA 2012, el que es va presentar al desembre, van obtenir resultats poc brillants, com els Estats Units o el Regne Unit i que, en canvi, en aquesta ocasió en surten bastant més ben parats. ¿Per què? Doncs probablement perquè són països que fa anys que aposten per les ensenyances aplicades», observa Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i consultor en matèria educativa de diferents organismes internacionals, entre ells la Comissió Europea.

A diferència de les escoles americanes, a Espanya «es continuen prioritzant les ensenyances teòriques i la memorització, de manera que a les aules poques vegades es treballen les matèries d'una manera aplicada», lamenta Carolina Crespo, portaveu de l'Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya (APTC).

ALUMNES BLOQUEJATS / La mateixa Crespo ha tingut ocasió de comprovar, com a professora que és en un institut, que «hi ha alumnes amb expedients acadèmics molt brillants que es bloquegen quan se'ls demana que siguin creatius, quan no se'ls donen instruccions molt precises sobre què han de fer». Massa teoria i poca pràctica.

Una anàlisi semblant va fer ahir la secretària d'Estat d'Educació, Mont-

serrat Gomendio, que va aprofitar la presentació dels resultats de l'OCDE -com ja va fer al desembre, quan es va conèixer l'informe general de PISA- per defensar la seva reforma educativa. Per la número dos del ministre José Ignacio Wert, és necessari un «canvi metodològic radical» en la docència, que ha de reforçar el «lideratge» dels directors i l'autonomia dels centres educatius i del professorat.

Als docents, Gomendio els va demanar que realitzin cursos sobre adquisició de competències. Diversos sindicats de professors -des de CCOO i UGT fins a ANPE i CSIF- li van respondre que mentre no «cessin» les retallades per poder donar una atenció individualitzada als alumnes i es defineixi una carrera docent per canviar la metodologia d'ensenyament dels professors, els resultats d'Espanya difícilment milloraran.

L'IMMIGRANT ESCURÇA DISTÀNCIES / Si l'informe que es va donar a conèixer  ahir té una lectura positiva és que la distància entre els estudiants immigrants i els autòctons no és tan gran com ho va ser en les proves de matemàtiques, comprensió lectora i ciències conegudes fa quatre mesos. «O bé són particularment bons en resolució de problemes, o bé puntuen per sota del seu potencial en les matèries curriculars», recull el document de l'OCDE. «En tot cas -prossegueix-, els immigrants obtenen resultats per sobre del que s'espe-

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

rava».

«El factor socioeconòmic continua rellevant, però aquí veiem que la diferència no és tan acusada com en les competències més teòriques, de la qual cosa es pot concloure que els joves d'origen estranger estan, en proporció, igual o més ben preparats que els seus companys per afrontar la vida quotidiana», manifesta el sociòleg Bonal.