Aitor Cepeda: "Vaig entrar i hi havia un senyor amb el feix de bitllets a punt"

És un fet provat, explica Aitor, que tots els taxistes de Torremenga («una dotzena, més o menys») o bé són Cepeda, o bé són Simón, o bé són Justo, o tenen dos o els tres cognoms junts. «Jo els tinc tots tres», explica Aitor. Torremenga, Extremadura: 653 habitants. D'allà és la família d'Aitor. I Aitor és un Cepeda. Ergo, Aitor és taxista.

-Hi ha estirps de carnissers, de llibreters, de polítics, de periodistes… Les de taxistes no són gaire comunes, que jo sàpiga.

-Doncs miri, l'oncle avi era taxista, i el pare, els dos oncles i el cosí són taxistes. Bé, el cosí acaba de deixar-ho. Però, ¿sap què? Jo no volia ser taxista. Jo tinc el títol d'electromecànic de vehicles i la meva idea era treballar en un taller. Els meus pares, en canvi, sempre van saber que ho seria. O això diuen. De fet, quan vaig començar, vaig començar a treballar amb el meu pare, al seu taxi.

-¿I el taller?

-Amb la crisi, els tallers han patit molt, i em va semblar un bon moment per provar-ho. I ja tenia els documents, perquè, com li dic, el meu pare sabia que acabaria conduint un taxi, i amb l'excusa de per si mai em passa alguna cosa m'havia fet els papers.

-Però tenia raó. El seu pare.

-Doncs sí. Ho vaig provar, i quan vaig començar, m'hi vaig quedar. Això de parlar amb la gent, d'estar al carrer... M'agrada molt. Jo no podria estar en un despatx tot el dia, m'agafaria claustrofòbia. És al carrer on passen coses. A mi me n'hi han passat moltes coses.

-¿Per exemple?

-¡Uf! Per exemple, el viatge que vaig haver de fer quan el núvol volcànic aquell. Aquell dia vaig agafar uns clients a Sants que anaven a Perpinyà, i quan era allà em va trucar el pare, que tenia uns clients que anaven a Milà, però ell no volia fer el viatge, així que ens vam veure a la Jonquera i allà els vaig agafar jo.

-¿Quant costa una carrera fins a Milà?

-1.500 euros. En peatges i gasolina se n'hi van 300, així que te'n queden 1.200. Va ser un viatge curiós, perquè quan hi vam arribar ens vam parar davant una església i un va dir: «Paga el capo». Em van fer entrar i hi havia un senyor amb el feix de bitllets a punt.

-Caram. ¿Què més?

-¿Històries? ¡Moltes! Un altre cop, per exemple, em va parar un senyor angoixat, em va dir que el seu pis s'estava cremant i que el seu nebot era dins, tancat. Aquí al costat, a Bailèn amb Gran Via. Jo em vaig posar a passar semàfors vermells en pla ambulància, i quan vaig arribar al lloc vaig frenar derrapant sobre el pas zebra, just davant de la Guàrdia Urbana. És clar, va venir un agent: «A tu què et passa, què fas». Em va agradar poder-li dir que duia el paio de l'incendi.

-Tinc entès que a vegades va al Marroc.

-Sí. Hi vaig ara, per Setmana Santa, amb Itran. Una oenagé. Un dia, mirant per internet, vaig veure que necessitaven un xòfer per viatjar al Marroc i m'hi vaig apuntar. Hi portem material. Condueixo fins a Algesires, allà pugem a un ferri i després continuo fins al sud del Marroc. És una experiència impressionant, ho he fet dues vegades i n'estic encantat.

-¿Se sent un taxista especial?

-Jo què sé. Intento fer-ho bé. Ser agradable. Prestar un bon servei. Innovar.

-¿Innovar?

-I tant. Ara, per exemple, estic en un nou servei, My Taxi. És una aplicació que permet demanar el taxi amb el mòbil. Coneixes els teus taxistes, controles el temps d'arribada, pots veure on ve el taxi... ¿Sap per què m'agrada, entre altres coses?

-¿Per què?

-Perquè es cuida molt el servei, i això ajuda a canviar la percepció que la gent té dels taxis. I dels taxistes.

Notícies relacionades

¿Qui és la dona desconeguda l'ADN de la qual apareix al jersei d'Helena Jubany?

El 70% dels articles científics a Catalunya es publiquen en castellà i només el 9%, en català

-Que és dolenta.

-Bé, desgraciadament alguna gent segueix tenint aquesta percepció.