Ana Pastor conversa amb Sergio Álvarez Leiva

Sergio Álvarez Leiva parla amb la mateixa naturalitat de Móstoles, la ciutat dormitori de Madrid on va créixer, com de Silicon Valley, la icona nord-americana on s'inspira la seva empresa. Només té 28 anys però la seva vida va a una velocitat tremenda plena de la gasolina de l'entusiasme. Ja fa sis anys que va muntar Vizzuality, una petita startup, empresa tecnològica sobre la qual han posat els ulls precisament la NASA o mitjans de comunicació com The Wall Street Journal i The Guardian.

La seva oficina està ubicada en un cèntric barri de Madrid. I allà s'hi respira un altre país. És un lloc diàfan ple de mapes on els números no hi entenen de crisi i on el talent comparteix espai amb una bicicleta amb la qual un company ha anat a treballar, videojocs per a les poques estones lliures i una petita cuina blanca amb cubs de reciclatge que donen color a l'habitació.

-¿Què és exactament el que fan?

-Som intermediaris entre els científics i els que prenen les decisions. Els oferim eines perquè ells puguin treure conclusions. Els científics treballen amb dades molt bones que són reutilitzables, però un polític no pot prendre una decisió amb base a aquestes dades perquè no les pot analitzar. Necessita visualitzar-les i nosaltres ho fem.

-¿I com va començar tot això?

-El meu soci i jo vam començar  a publicar tots els experiments que fèiem en un blog i així ens va arribar el primer client, una agència de l'ONU (World Conservation Monitoring Center) que feia mesos que intentava realitzar el que nosaltres ja havíem aconseguit en un projecte sobre biodiversitat.

-¿Què els podien oferir des d'Espanya?

-El treball consistia a estudiar si la manera com estem protegint un territori també contribueix a protegir les espècies. També hem treballat amb dades de la NASA a Planet Hunters, que se centra a buscar nous planetes fora del sistema solar. I amb la Universitat d'Oxford i el Citizen Science Alliance, a Old Weather, que consisteix a digitalitzar quaderns de bitàcola de vaixells de la primera guerra mundial i poder recrear el clima de fa cent anys. Econòmicament no és rendible, però estem encantats de ser-hi.

-¿Els projectes que posen en marxa estan relacionats amb la ciència?

-No, tot i que aquest camp ens encanta. Amb Google n'hem fet un sobre llengües en perill d'extinció. I  també hem fet coses en favor de la transparència de les administracions públiques a Espanya. És un assumpte que ens preocupa. De fet, som una empresa poc comuna perquè publiquem a internet el codi font de tot el que fem perquè qualsevol pugui replicar-ho sense cap cost. Nosaltres també ens vam alimentar dels altres i ens sembla una bona manera d'agrair-ho. Creiem en el coneixement obert.

-¿També compleixen això de la transparència amb el seu propi equip?

-Sí, és clar. El pla de negoci, per exemple, és accessible per a tots. El poden consultar.

-¿Quants són ara mateix i què diuen els seus comptes?

-Ara mateix som 16 persones entre Espanya i els Estats Units. Tenim seu a Madrid i a Nova York. L'any passat vam tenir una facturació del voltant del milió i mig de dòlars. Però el meu soci i jo vam decidir, des del principi, tenir benefici zero perquè tot el que guanyem ho reinvertim en investigació.

-¿Així que no volen ser milionaris?

-Un amic em deia que ja podríem tenir una casa o dues cadascun, però hem elegit un altre camí. Fer diners era una opció, però si només penses en això acabes fent coses que no t'agraden. Nosaltres vam crear l'empresa on volíem treballar. Volíem investigar, fer coses noves que canviïn la manera com es prenen les decisions. Ens interessa democratitzar l'accés a la informació.

-¿Com han aconseguit esquivar la crisi en un moment com el que està vivint Espanya?

-Perquè la major part del nostre negoci és a fora. Els nostres clients estan sobretot als Estats Units. I gràcies a això hem pogut créixer i hem anat pujant sous cada any. Aquest sector no està tan perjudicat com altres. Aquí hi ha gairebé plena ocupació. Hi ha molt pocs informàtics que no estiguin treballant. Fins i tot, a vegades, hem de competir amb Google i altres grans empreses per contractar aquesta gent.

-¿Dóna credibilitat a això que diuen que ja estem en fase de recuperació econòmica?

-De moment, no veig el canvi de què es parla.

-¿I què en pensa de la fuga de cervells que està provocant la crisi?

-El talent a les empreses espanyoles és increïble, el problema és que ens treuen aquest talent. No es tracta només d'una qüestió de diners. Se'n van també perquè aquí a Espanya no poden fer les coses que els ve de gust.

-¿Per què sembla tan difícil que a Espanya sorgeixi un Google o una cosa similar?

-Seria possible, però és cert que aquí tenim una visió a curt termini de gairebé tot. Encara que crec que això també està canviant. I un altre problema és com ens arriba a costar assumir riscos per muntar alguna cosa i per contractar. ¿S'imagina un mitjà de comunicació que a Espanya, en el seu dia més important, encarregui un projecte a una empresa que fa sis mesos que funciona? Doncs és el que ens va passar a nosaltres amb The Wall Street Journal la nit de les últimes eleccions als Estats Units. I una altra cosa: ens falta la visió americana de poder fer coses molt grans i, a més a més, d'explicar-les d'una manera increïble.

-¿Es considera un empresari o un emprenedor?

-La primera és una paraula que ara no està gaire ben vista per culpa de la crisi. Jo sóc les dues coses, un emprenedor quan baixo a comprar el cartutx de la impressora si se'ns ha acabat, i un empresari quan faig factures. És compatible.

Álvarez Leiva, que avui porta una camisa de quadros vermella, s'explica de manera molt ràpida però no comet errors perquè només parla del que coneix i es nota que tots aquests mapes són la seva vida. Ens ensenya l'oficina mentre alguns dels seus companys dinen a la taula de la cuina (uns amanides i altres hamburgueses precuinades). Un d'ells segueix davant de l'ordinador amb els cascos posats, acabant una conversa per Skype. El soci d'Álvarez Leiva, Javier de la Torre, ens parla d'un article en què comparaven l'impacte que va tenir la fotografia en el periodisme de l'època i els recels que ara provoquen les noves tecnologies.

Notícies relacionades

La ‘generació Lamine Yamal’ arriba a la selectivitat: «Estem farts que ens diguin que no tenim futur»

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

«Fa tres mesos ens estàvem plantejant buscar casa a Silicon Valley, San Francisco, però hem decidit quedar-nos aquí». Álvarez Leiva no sap què li depararà el futur, però no sembla que l'amoïni gaire. «La inquietud genera oportunitat», afirma mentre ens recorda que encara no ha acabat la carrera d'Enginyeria Informàtica malgrat que a la seva mare, que és funcionària, li agradaria que es tragués les tres assignatures que li queden.

També li deu a la família haver optat per emprendre, haver fet aquell primer gran salt des de la primera feina en què estava ben pagat però que va decidir deixar després d'escoltar un «ara o mai». Abans de marxar posa per al fotògraf José Luis Roca entre les rialles dels seus companys. «De petit volia ser inventor i ara somio que tot això que fem serveixi per contribuir a millorar la vida als països on els problemes són molt complexos però les solucions estan al nostre abast gràcies a la tecnologia». H