Maria Teresa Gaudí: "Gaudí construïa calidesa per la seva plenitud interior"

Lluís Garcia Reig era encara un adolescent quan un estiu, al seu Alcoi natal, li va explicar al seu pare que havia conegut una descendent de l'arquitecte Antoni Gaudí. El pare li va explicar aleshores que ell i les seves germanes van plorar el dia que van saber que havia mort aquell «home bo». Garcia Reig és avui secretari dels Amics de Gaudí de Reus, entitat que té com a vicepresidenta la seva dona, Maria Teresa Gaudí de Bérez (Reus, 1946), besnéta d'un oncle de Gaudí. La parella es va casar a la Sagrada Família.

-Un dia especial en un lloc en què... ¿com se sent pel seu vincle amb l'artífex?

-M'imposa admiració que sigui tan acollidor un espai tan enorme. Les catedrals poden ser precioses arquitectònicament, però a vegades són fredes, i això no passa a la Sagrada Família. Crec que molta gent ho sent així. Nosaltres ens hi vam casar, a la cripta, el 16 de juliol de 1973 i vam fer les fotos en una de les torres. No havia estat mai tan serena.

-¿No es va emocionar?

-No, aquell dia estàs pendent que tot surti bé. Sí que vaig plorar el 16 de juliol però de 30 anys després. Dies abans, mossèn Lluís Bonet ens havia animat a assistir aquell dia a missa i, sense avisar-nos, va dir al públic: «Avui tenim aquí dos bons cristians, ella descendent de Gaudí...», i ens va tornar a casar.

-A la cripta, a la vora de la tomba de Gaudí. ¿Qui va conèixer que hi hagués tractat?

-El meu pare, una padrineta -la germana del seu pare- i un oncle. M'explicaven que des de Reus anaven a visitar-lo a la Sagrada Família. El meu pare devia tenir 8 anys i els meus oncles 10 o 12, i Gaudí, tot i no agradar-li gaire que el distraguessin de la feina, els ensenyava el que feia i els donava avellanes que duia a les butxaques. Les torres els impressionaven tant que les miraven bocabadats, i Gaudí els deia: «No badeu, que sembla que baixeu de l'hort». El meu pare arribava a casa i li deia al seu pare que no li agradava que l'oncle Gaudí els digués allò. Encara guardo una cinta de casset en què vaig gravar la meva tia explicant-ho.

-¿A casa seva tenien clar on va néixer?

-Bé, és que a totes les inscripcions -bateig, col·legis i testament- ell i el seu pare hi van fer constar que va néixer a Reus.

-¿Vostè a què s'ha dedicat?

-Sóc psicòloga infantil, ara jubilada.

-¿Com descriuria psicològicament el seu parent Antoni Gaudí?

-Tenia una intel·ligència privilegiada, era equilibrat i molt serè. Si l'haguéssim conegut, hi hauríem pogut tenir un bon amic. Tractava igual el senyor Güell, el mecenes que li va donar carta blanca, que l'últim ajudant de la fila. Era molt íntegre, efectiu en la feina, auster, senzill i humil. Per més arquitecte que fos, no li feia res sortir a demanar caritat per construir el temple.

-També va ser valent per declarar-se a una dona que no li va correspondre.

-Sí, diuen que era de Mataró. I això que Gaudí tenia ulls blaus i bona planta. Hi ha qui veu en els meus una certa semblança.

-A Mataró va ser on Gaudí va aixecar la primera obra, per a molts desconeguda.

-Jo hi vaig entrar per primera vegada fa un mes, quan s'hi va firmar la Declaració de Mataró, el manifest que uneix amos i gestors de l'obra de Gaudí per preservar-ne el llegat. Vaig quedar impressionada per la Nau Gaudí -acull la Col·lecció Bassat d'art contemporani i ara celebra 130 anys de la seva construcció-. Una altra vegada la senzillesa feta grandiositat. Gaudí construïa calidesa per la seva plenitud interior.

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

-Potser l'amor que no va poder entregar a la dona de qui estava enamorat el va dipositar en la seva obra.

-Pot ser, ell vivia per a la seva obra, fins i tot dormia a la Sagrada Família. No em fa la sensació que fos un solitari, tot i que la seva vida interior devia ser plena.