Anar al contingut

El satèl·lit 'Gaia' s'enlaira per fer el seu mapa d'estrelles

L'Agència Espacial Europea posa en marxa una ambiciosa missió amb important participació de la Universitat de Barcelona

ANTONIO MADRIDEJOS

El nou satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) s'ha enlairat aquest dijous a les 10.12 (hora espanyola) de la seva base a la Guaiana Francesa, amb el propòsit de realitzar el mapa estel·lar més complet fins ara.

La missió 'Gaia' de l'ESA censarà mil milions d'estrelles dins de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia, i determinarà amb precisió la seva magnitud, la seva posició, la seva distància i el seu desplaçament. Per a això, observarà cada un dels astres més de 70 vegades al llarg dels cinc anys que durarà la seva missió.

Està previst que aquesta missió descobreixi centenars de milers de nous objectes celestes, des de planetes extrasolars fins a quàsars, estrelles ‘fallides’ o nanes marrons. Dins del nostre propi Sistema Solar, 'Gaia' catalogarà centenars de milers d'asteroides.

Entre les contribucions que realitzarà a l'astrofísica destaquen la detecció i caracterització de desenes de milers de sistemes planetaris extrasolars i un complet estudi d'una gran varietat de cossos celestes, com ara objectes menors en el nostre propi Sistema Solar, altres galàxies o més de mig milió de llunyans quàsars. Aquesta missió també posarà a prova la teoria general de la relativitat, enunciada per Albert Einstein.

Paper clau del sector aeroespacial espanyol

El sector aeroespacial espanyol, en els seus vessants industrial i científic, ha tingut un paper clau en el desenvolupament d'aquest satèl·lit. Espanya és el país amb un percentatge més alt de retorn industrial a 'Gaia'. Les empreses espanyoles han aconseguit un 11,5% dels contractes d'aquesta missió --per sobre del 8,35% de contribució espanyola a la missió--.

El valor de l'aportació espanyola també és qualitatiu: alguns dels elements crítics de 'Gaia', com l'enorme para-sol de 10 metres de diàmetre que evita que el satèl·lit s'escalfi pel Sol, són de fabricació espanyola.

A més, la Universitat de Barcelona (UB) té un pes clau en l'anàlisi de la ingent quantitat de dades que 'Gaia' subministrarà durant els seus cinc anys d'operació. Un grup de trenta científics i enginyers de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICC) de la UB i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han col·laborat en el seu disseny científic i tecnològic; en prototips de la base de dades; en la producció de dades simulades; en el desenvolupament de l'algoritme de calibratge de les dades fotomètriques, i en el sistema que processarà diàriament les dades del satèl·lit i les emmagatzemarà en una base de dades per extreure'n les primeres dades d'ús científic.

Paral·lelament, l'equip UB-ICC/IEEC està elaborant eines d'explotació científica a partir de les dades obtingudes des de la Terra per completar les de 'Gaia', i lidera la construcció dels catàlegs de la missió.

0 Comentaris
cargando