Sam-Kebby Singhateh: «Em fregava el braç i deia: 'No està brut!'»

A la Catalunya profunda no havien vist mai un negre com Sam-Kebby. Imaginin-se'l als anys 60, en una discoteca de poble: la seva altura natural elevada sobre sabates de plataforma, els cabells estil afro, un cos dotat per al ball i un esperit obert i bromista. Un espectacle. Aquell jove que provocava accidents al seu pas perquè distreia els conductors és avui un dels personatges més populars de la comarca d'Osona. A les sis del matí surt a escombrar els carrers de Torelló, on viu amb la seva dona catalana. Fa un fred que pela...

-¿No es rebel·len els seus gens jamaicans amb aquest fred?

-Fa 48 anys que visc aquí i no he deixat de tenir fred en cap moment. No m'agrada gens el fred.

-La seva història comença allà, a Jamaica.

-A Spanish House, que està entre Kingston i Montego Bay. Els amos de la meva família eren espanyols, bona gent. Manuel Conteh tenia finques i esclaus i havia donat una part de les seves terres a la meva família.

-¿Amos? ¿Què vol dir amos?

-Perquè eren els amos. La meva mare es deia Dolores Conteh, perquè quan naixia una esclava la batejaven amb el cognom de l'amo. Els meus cognoms són Singhateh-Conteh.

-Un moment, ¿a Jamaica no es va abolir oficialment l'esclavitud al segle XIX?

-No ho sé, però la carta de llibertat que Manuel Conteh li va donar al meu avi és del 20 d'abril de 1906. El meu avi va ser el primer negre que va portar corbata, però la carta no va arribar a temps per a un dels meus oncles. El van comprar per cinc lliures i se'l van endur a Escòcia.

-[bocabadat]

-¿Què creu que feien els blancs? ¡Jamaica va ser un centre del negoci d'esclaus! Els carrers i els autobusos estaven pintats de blanc i negre, no podíem barrejar-nos. Jo sempre duia un tirador i jugava a fer diana amb aquells britànics calbs. Els odiava.

-Allà no hi havia futur per a un jove negre.

-Jo em vaig escapar per salvar-me del servei militar. Tenia 15 anys i em vaig enrolar en un petroler. Un any després el vaixell va recalar a Gènova i el meu contracte es va acabar. Vaig viatjar a Kuwait. Volia saber com era un país àrab. ¡Era pitjor que Jamaica!

-A Barcelona hi va arribar el 1965.

-Un 14 de novembre. El sergent de la Guàrdia Civil que em va revisar la documentació va dir que era el primer negre que veia en la seva vida. Al final ens vam fer amics.

-A la ciutat eren pocs i fora, menys.

-De Mollet fins a Puigcerdà, jo era l'únic negre. Al cap de poc d'arribar vaig anar a Ripoll i vaig entrar en un restaurant. Estava dinant i una senyora de 90 anys va seure al meu costat, va agafar un mocador humit i va començar a fregar-me el braç: «Carai, però si no està brut!», deia.

-¡No és possible!

-L'hi juro. La seva filla no sabia com disculpar-se: «Ho sento, és que mai ha vist un negre en persona, només a les pel·lícules de Tarzan». Jo reia. Segueixo anant a dinar a aquell restaurant. ¡Els seus néts fan unes mandoguilles amb bolets boníssimes!

-¿Per què algú amb el seu esperit aventurer va acabar a la Catalunya interior?

-Perquè m'agrada. La gent em va acollir com si fos de la seva pròpia família, mai he tingut problemes, no m'ha faltat la feina i tinc molts amics. ¡Vaig haver de deixar de fer de rei negre a Torelló perquè tots els nens em reconeixien!

Notícies relacionades

Famílies del Bages, anguniades en veure material dels seus fills a les xarxes socials després de la pallissa a Sant Joan de Vilatorrada

Els Mossos detenen in fraganti a l'AP-7 dos lladres multireincidents que es feien passar per policies

-El deu afectar especialment veure milers d'africans morir per arribar a Europa.

-No puc veure aquestes notícies, és tan dolorós... [s'emociona] I això no canvia. Tinc tots els capítols de Kunta Kinte [l'esclau rebel de Raíces] i no els puc veure. M'agafen ganes de plorar al veure què feien els britànics a Àfrica. ¿Com es pot fer això a un ésser humà?