Col·les sense independència

Col·legis que enderroquen envans per unificar classes i ampliar els espais d'aprenentatge; alumnes de primer curs de primària que expliquen la lliçó a companys més grans i que aconsegueixen que els escoltin amb atenció; estudiants d'ESO que, a la tutoria, prenen la iniciativa, fan autocrítica i expliquen als seus pares i al seu professor com els va el curs i en què han de millorar... Tot això, i més, ja està passant en algunes escoles catalanes. Són iniciatives que alguns col·legis han adoptat fent ús d'un dels drets menys utilitzats per les direccions escolars: l'autonomia de centre.

De fet, l'informe PISA del 2012, fet públic dimarts passat, lamenta que el grau d'autonomia de les escoles espanyoles estigui bastant per sota de la mitjana de l'OCDE, sobretot pel que fa al desenvolupament dels continguts i la seva avaluació. Tot just un 58% dels alumnes d'aquest país assisteixen a centres que tenen certa autonomia a l'hora de determinar la seva oferta educativa, davant la mitjana del 82% dels centres dels països pertanyents a aquest organisme.

Els qui han apostat per això, per posar en marxa un projecte propi, acostumen a ser «col·legis que, en un moment donat, han decidit introduir canvis radicals, tant perquè van veure que baixava el nombre d'alumnes matriculats com perquè començava a caure la taxa de graduats», explica Màrius Martínez, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Resultats positius

Encara que al principi aquests canvis susciten oposició («alguns estudis calculen que entre un 10% i un 15% dels docents hi són inicialment reticents», explica Martínez), després d'uns anys d'experiència «ja s'està comprovant que en aquestes escoles disminueixen l'absentisme i la conflictivitat i que augmenta el nombre d'alumnes que completen els estudis amb èxit», assegura el professor de la UAB, que és coautor d'un estudi presentat aquesta setmana al Congrés Internacional de Lideratge per a l'Aprenentatge, celebrat a Barcelona i organitzat per l'OCDE i la Fundació Jaume ­Bofill.

«Per molts recursos que es destinin a l'educació, per molts canvis normatius que facin els governs, és necessari que les es­coles tinguin equips directius, i també equips docents, amb iniciativa, capaços de ser líders, amb potestat per organitzar les aules, per decidir currículums, per establir els seus propis horaris», assenyala Ismael Palacín, director de la Bofill.

Una de les claus d'aquest treball és que «sigui cooperatiu, compartit amb la comunitat educativa», indica Martínez. I és que també els estudiants i les seves famílies han d'exercir la seva quota de lideratge. «Els alumnes han de ser protagonistes, se'ls ha de deixar prendre més la iniciativa a classe i a l'hora de proposar treballs», defensa el professor de la UAB.

«Una autonomia més gran ha d'anar acompanyada de mecanismes eficaços d'avaluació i col·laboració entre professors i centres», insisteix l'OCDE en el seu informe específic sobre Espanya. El 26% dels alumnes espanyols, prossegueix el mateix document, «assisteixen a centres educatius que tenen programes de tutoria per al professorat (a l'OCDE aquesta xifra és del 72%)». Al voltant del 44% dels alumnes -davant el 62% de mitjana a l'OCDE- assisteixen a centres educatius que comparen el seu rendiment mitjançant proves externes de competències i el 46% dels alumnes -la mitjana als països de l'OCDE és del 73%- assisteixen a centres en què l'avaluació del professorat condueix a oportunitats de desenvolupament professional.

Notícies relacionades

La Fiscalia demana 11,5 anys de presó per dues brutals agressions a homosexuals a Calvià

Els 15 minuts més crítics de la missió Artemis: així serà la reentrada de la càpsula amb els astronautes a l’atmosfera terrestre

Un mer gerent

Per posar aquesta autonomia en pràctica és important, insisteix Palacín, que el director del centre «no sigui un mer gerent, com lamentablement passarà amb la LOMCE», la llei Wert d'educació aprovada fa poc. «Un col·legi és un centre viu, en constant canvi, que interactua amb el seu territori i amb altres col·legis i el director ha de tenir la capacitat d'adaptació necessària i marge de maniobra suficient per fer-ho», afegeix Màrius Martínez.