¿Homenatge o rebuda?

El retorn a casa dels presos etarres després de l'anul·lació de la doctrina Parot s'està produint gairebé sense incidents, encara que en alguns pobles les celebracions han inclòs vives a ETA i crits a favor de la lluita armada. Amics i veïns han estat els encarregats d'organitzar aquests actes, la naturalesa dels quals és el centre del debat entre el Govern central i l'Executiu basc. Per al primer, es tracta d'homenatges que suposen una «exaltació del terrorisme i una humiliació de les víctimes», mentre que a Vitòria es veuen com «rebudes» que no incompleixen la llei.

Després de la nova remesa d'excarceracions anunciada ahir pel Tribunal Constitucional, pràcticament tots els presos d'ETA afectats per la sentència d'Estrasburg estaran al carrer ben aviat. Dels més de 50 terroristes alliberats fins ara, la majoria han optat per tornar a Euskadi i Navarra d'una manera discreta i disfrutar de la seva llibertat en un acte privat.

Però també s'han produït greus incidents, com els trets a l'aire que van haver de fer dos ertzaines a Bilbao al veure's envoltats per manifestants que celebraven l'excarceració de Joseba Artola, Txakur, etarra comdemnat per dos assassinats. Set persones van ser imputades per assetjar els agents.

Al marge de les excarceracions d'etarres amb un cruent historial al seu currículum, com és el cas de Jesús María Zabarte, conegut com el carnisser de Mondragón, el PP, el PSE i UPD han denunciat que alguns casos han estat especialment humiliants per a les víctimes, com els coets llançats per celebrar l'arribada a Galdakao (Biscaia) de Francisco Javier Martínez Izagirre, condemnat per l'atemptat que va costar la vida al nen de 3 anys Fabio Moreno. També hi va haver lloances i crits a favor d'ETA quan va arribar a Bilbao l'etarra Inmaculada Pa-cho, condemnada per l'assassinat de quatre policies i un ertzaina.

Notícies relacionades

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Familiars amb avis a la residència Font dels Capellans de Manresa denuncien deixadesa i mala gestió

L'enfrontament entre els governs basc i central va arribar al punt més alt la setmana passada, quan el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va afirmar que els homenatges no haurien tingut lloc si la Policia Nacional o la Guàrdia Civil haguessin estat presents, i fins i tot va acusar d'«inacció» l'Ertzaintza. Va haver de demanar disculpes davant l'enuig del lehendakari, tot i que ho va fer en privat.

Per la seva part, el delegat del Govern al País Basc, Carlos Urquijo, va informar la setmana passada l'Audiència Nacional d'alguns d'aquests actes. No obstant, la fiscalia es va mostrar ahir «sorpresa» al considerar que els documents remesos són «breus i concisos, clarament insuficients», ja que no contenen el relat dels fets i no s'hi identifica cap assistent.