El perill, a partir de 5

La Generalitat només havia activat en una ocasió el pla de risc sísmic, el Sismicat, i va ser concretament arran d'una sèrie de terratrèmols que el 21 de setembre del 2004 van afectar la localitat de Queralbs (Ripollès). Encara que el més gran dels moviments va arribar a una magnitud 4,1 en l'escala de Richter, similar a la registrada en tres ocasions durant l'actual crisi, va tenir uns efectes molt superiors: al marge de la gran alarma veïnal, va causar petites esquerdes en vivendes, despreniments de guix en façanes, caigudes d'objectes, desplaçament de xemeneies i alguns problemes amb rajoles, segons el recompte de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC).

Un motiu clau és que l'epicentre es va situar en el subsòl a prop del nucli de població, i no al mar a 22 quilòmetres del litoral, com ha succeït en aquesta ocasió, resumeix Sergio Delgado, subdirector general de Protecció Civil.

Delgado assumeix que la ciència actual no disposa d'eines per predir quant temps pot durar l'actual inestabilitat i quina magnitud poden assolir els terratrèmols, però "haurien de ser bastant pitjors per causar danys greus a aquesta distància de la costa", considera. Els antecedents sísmics en instal·lacions d'aquest tipus són habituals, però poques vegades s'arriba a aquestes magnituds.

Notícies relacionades

Les rèpliques del Castor

Vinaròs, Amposta i la Ràpita surten al carrer per protestar

En línies generals, s'acostuma a considerar que la gravetat començaria a partir de la magnitud 4,5 o 5. És llavors quan s'hauria d'activar el Sismicat, encara que en aquesta ocasió s'ha decidit aplicar-lo davant l'alarma social i les sospites que els episodis poden continuar.

>>Llegiu la informació completa sobre els aspectes tècnics dels terratrèmols a e-Periódico.