Un de cada tres alumnes d'ESO i 1r de batxillerat va a setembre

Més de 100.000 estudiants d'ESO i de primer curs de batxillerat estan convocats a les proves extraordinàries d'avaluació del setembre, que van començar ahir en alguns centres de Catalunya i que continuaran avui i demà. Segons dades provisionals de la Conselleria d'Ensenyament (que ahir a la nit encara no havia acabat de rebre tota la informació dels centres que organitzen les proves), són 101.171 els alumnes que al juny no van aconseguir aprovar la totalitat de les assignatures del curs. Això suposa un 30% dels 331.955 estudiants matriculats a l'ESO i a primer de batxillerat.

Els instituts més matiners, que ahir ja estaven fent exàmens, han comunicat als seus alumnes que les notes definitives del curs estaran penjades dijous que ve. L'any passat, el primer en què es van fer aquestes proves de recuperació a Catalunya (després que desapareguessin a mitjans de la dècada del 1990 arran de l'aprovació de la LOGSE), el nombre d'alumnes que van passar de curs sense cap matèria pendent va augmentar un 10% en comparació de l'any anterior. La dada va contribuir, sens dubte, a millorar la taxa oficial d'èxit escolar a Catalunya, que el 2012-2013 es va situar per primera vegada per sobre del 80%, «camí del 85% fixat per la Unió Europea per al 2018», com va recordar recentment la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

Notícies relacionades

La raó de Jordi Wild per no anar-se’n a Andorra: “Soc fan del que és públic, però això no m’obliga a quedar-me a Espanya”

Anna Rodríguez: "Per a molts nens són les úniques sortides que fan en tot l’any"

Tot i això, la reimplantació dels exàmens de setembre, controvertida quan es va anunciar el maig del 2011, continua generant dubtes, fins i tot entre els mateixos examinadors. «És bo que, a més a més de l'examen pròpiament dit, se'ls demani també l'entrega d'una tasca per escrit, però això no substitueix el treball de tot un curs», va objectar ahir un docent. «En un context de vacances, en un entorn d'oci, posar-se a estudiar suposa un esforç titànic per als nois», lamenta Màrius Martínez, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

«Qualsevol professor és capaç de detectar, ja en el primer trimestre del curs, quins alumnes segueixen el ritme de la classe i quins no. Em penso que és en aquest moment inicial quan s'ha d'actuar. No al setembre», afegeix Martínez. «És aconsellable que tant els professors com els pares busquin estratègies al llarg de tot el curs, perquè els estudiants no facin el que els doni la gana durant l'any», afegeix Maria Vinuesa, pedagoga del Grup de Mestres Rosa Sensat. «És necessari un canvi de metodologies», sentencia Vinuesa.