El país dels repetidors

En plena setmana d'exàmens de setembre, la segona oportunitat que els instituts brinden als alumnes perquè mirin d'esmenar lesrelliscadespatides durant el curs i puguin passar així al nivell següent, pedagogs i docents discuteixen sobre les bondats i els inconvenients d'aquestes proves extraordinàries, que se celebren a Catalunya per segon any consecutiu. Les discrepàncies entre els experts desapareixen, en canvi, quan es debat sobre si s'han de mantenir o no les repeticions de curs com a mesura per combatre el fracàs escolar, un mecanisme que es podria accentuar encara més amb la implantació de les revàlides previstes a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) del ministre José Ignacio Wert, de les quals es desconeix si implicaran, en cas de suspens, la repetició de curs.

Malgrat que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), responsable dels cèlebres informes PISA sobre competències bàsiques, rebutja la pràctica de la repetició de curs com a sistema, Espanya destaca pel seu elevat nombre de repetidors, malgrat que el Govern manté que el que és més freqüent és que els alumnes promocionin automàticament de curs, tal com estableix la normativa vigent, la LOE, que fixa la repetició de nivell per als que tinguin més de dues matèries suspeses.

ALS ANTÍPODES DE FINLÀNDIA/ La realitat diu que als 15 anys, al tram final de l'ESO, el 35% dels joves espanyols han estat almenys un any més en algun dels 10 cursos de l'ensenyament obligatori, enfront del 13% de mitjana dels països membres. A Catalunya, en canvi, les dades més recents disponibles indiquen que el curs 2009-2010 uns 25.000 dels 274.000 matriculats aquell any a l'ESO (el 9,1%) repetien curs.

En global, Espanya és, segons les estadístiques de la Unió Europea, el segon país -al darrere de Luxemburg- amb una taxa més alta d'alumnes de secundària repetidors, i ocupa una trista posició, any rere any, en les proves PISA. Finlàndia, que lidera els resultats a l'enquesta, només té una taxa del 0,5% d'estudiants repetidors a secundària.

Malgrat el que ha dit l'OCDE, la Comissió d'Educació de la UE evita mullar-se en aquest sentit i considera, d'entrada, que repetir curs no és ni bo ni dolent. És, diu, una qüestió cultural o una tradició de cada sistema educatiu, insisteix un informe de l'Agència Executiva en l'Àmbit Educatiu (Eacea). «Als països amb taxes més altes preval la idea que repetir un curs és beneficiós per a l'aprenentatge de l'alumne», afegeix l'Eacea, un organisme dependent de la comissió.

AMB SUPORT DELS PARES / Aquesta creença, conclou l'estudi, «es recolza en l'opinió dels professionals de l'educació, en la comunitat escolar i en els mateixos pares». «Els canvis en la normativa sobre repetició de curs no són suficients per canviar aquesta creença; s'hauria de substituir per un enfocament alternatiu sobre com s'han de tractar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes», afirma.

«La repetició de curs no deixa de ser, en certa manera, una forma de fer que els nois ensopeguin dues vegades amb la mateixa pedra. Els problemes d'un estudiant que acaba el curs amb dificultats greus difícilment se solucionaran fent-lo passar pel mateix una altra vegada», adverteix Maria Vinuesa, membre de la junta rectora del Grup de Mestres Rosa Sensat. «Quan a un estudiant li costa aprendre, s'ha d'analitzar què li està passant més enllà del que és estrictament acadèmic, s'ha d'estar atent també al seu estat emocional i al seu grau de maduresa», afegeix Vinuesa.

I una vegada descobert què li passa a l'alumne, «una vegada detectat el problema, se li ha d'oferir, primer, una atenció tan individualitzada com sigui possible, i, segon, orientar-lo cap a estudis en què se senti millor o cap als quals pugui desenvolupar millor les seves habilitats i competències», assenyala Màrius Martínez, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «Com tot a la vida, la decisió s'ha de prendre en funció de cada alumne, però s'ha d'anar en compte perquè repetir curs pot ser com descomptar a un noi un any de vida», sentencia l'exdegà de la facultat de Ciències de l'Educació.

Notícies relacionades

¿On es poden veure les notes de selectivitat 2025 a Catalunya a partir d’aquest dimecres? Consulta aquest cercador

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

LES REVÀLIDES DE WERT / «El que és evident és que les revàlides i les proves externes que tant agraden a alguns polítics no seran cap solució. Ben al contrari: al passar tots els estudiants pel mateix barem, sense comptar amb les seves particularitats, el problema s'aguditzarà encara més», considera Martínez. Segons ha argumentat el ministre Wert cada vegada que li ha tocat defensar la LOMCE, l'objectiu de la nova normativa és «millorar l'eficiència del sistema educatiu». L'eficiència. Actualment, assegura Wert, ja hi ha «un 40% dels nois i noies de 15 anys que han repetit almenys un curs, i això té una incidència econòmica immensa». Fins al punt que «en la fase obligatòria hi ha mig milió de repetidors que costen 2.500 milions d'euros» a les arques públiques.

Més preocupada pels resultats de les proves de competències i per completar el desplegament del seu programa en contra del fracàs escolar, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha mostrat sempre contrària a la repetició de curs. «La meitat dels repetidors segueixen sense haver adquirit les competències bàsiques al final de sisè curs», denuncia Rigau, que constata que «els alumnes que arrosseguen boles de ferro lligades al peu, no avancen».