El Govern central desbloqueja la llei que restringirà el dret a avortar

En plena tempesta pelcas Bárcenas, l'Executiu ha decidit desbloquejar un dels seus compromisos més controvertits: la reforma legal que restringirà el dret d'avortar. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va deixar caure ahir que el Govern central està ultimant la norma, que convertirà Espanya en un dels països occidentals més restrictius en la matèria, amb la vista posada que el Consell de Ministres aprovi el text «abans que acabi el mes d'octubre». Les seves declaracions indiquen que l'Executiu ja té perfilat o preveu detallar ben aviat en quins supòsits i sota quines circumstàncies es permetrà a una dona interrompre el seu embaràs, després de mesos de tensions en el mateix Govern i el PP al voltant del grau de duresa que es vol imprimir al text. Una divisió que ha anat deixant caducs els successius terminis anunciats per aprovar la norma.

En aquest escenari, Ruiz-Gallardón sempre ha jugat el paper de fervent defensor de derogar l'actual llei de terminis per tornar a un sistema de supòsits més restrictiu del que va estar vigent a Espanya des del 1985 fins al 2010. El ministre ha advocat perquè «s'acrediti» fefaentment si la mare pateix un risc psíquic, per evitar que aquest supòsit es converteixi en un «colador», segons la terminologia utilitzada pels grups antiavortistes. Així mateix, ha promogut contra vent i marea que es limiti la possibilitat d'avortar si el fetus pateix algun tipus de discapacitat.

Precisament aquest assumpte és el que ha generat més controvèrsia. Diversos dirigents populars no han ocultat en els últims mesos el seu desig de tornar a la norma del 1985 sense més prohibicions.

Ruiz-Gallardón no va voler revelar ahir, en una entrevista a RNE, com quedarà finalment el text, més enllà de garantir que la nova norma respectarà el «discurs històric» del PP. «No hi haurà cap mena de daltabaix al PP», va assegurar després de reconèixer que s'ha produït una confrontació interna per «tractar-se d'un assumpte molt delicat en què s'han d'escoltar totes les veus».

EL VETO A LES MALFORMACIONS / El ministre va deixar caure, però, que la nova legislació atendrà els criteris que el partit conservador va plasmar en el seu recurs d'inconstitucionalitat en contra de la llei aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, avui en vigor. En aquella apel·lació, el PP ja va censurar la possibilitat d'avortar si el fetus pateix alguna discapacitat. Per tant, si aquesta filosofia es trasllada així mateix al text legal, l'ala més dura del PP hauria sortit victoriosa. No obstant, no es pot perdre de vista que l'Executiu podria mirar d'acontentar també el sector més moderat del seu electorat al permetre que les afectades interrompin els seus embarassos si al·leguen -sota supervisió mèdica- que els genera un greu conflicte personal i per tant afecta la seva salut psíquica donar a llum un nen amb una malaltia greu.

Notícies relacionades

La raó de Jordi Wild per no anar-se’n a Andorra: “Soc fan del que és públic, però això no m’obliga a quedar-me a Espanya”

Anna Rodríguez: "Per a molts nens són les úniques sortides que fan en tot l’any"

El desig de l'Executiu és que no es coneguin nous detalls fins que el Consell de Ministres doni el seu vistiplau al text. Segons van confirmar fonts governamentals a EL PERIODICO, la norma s'està dissenyant en les més altes esferes, sense descendir ni tan sols a l'escalafó intermedi del Ministeri de Justícia, amb l'objectiu d'evitar filtracions. El president de l'Executiu, Mariano Rajoy, serà sens dubte qui tindrà l'última paraula, i si es compleix la tònica habitual, la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, serà qui llimarà les asprors entre l'ala més intransigent i el sector moderat.

El PSOE, en qualsevol cas, va deixar clar ahir que qualsevol restricció de la norma actual comportarà «una escabetxada per als drets de les dones».