«A Orient, la vida no es teoritza, es practica»

Ser missioner a l'Àfrica va ser durant molt temps el somni del claretià Marcel·lí Fonts (Artés, 1945). L'atreia la selva africana i l'aventura de conèixer món i cultures llunyanes. Després d'estudiar Teologia a la facultat de Sant Cugat i Psicologia a la Universitat de Barcelona, va arribar el moment de complir el seu somni, però al Japó.

—El van enviar com a missioner a un país no cristià. ¿Hi anava a colonitzar?

—El primer que sents a l'arribar a un país com el Japó és que has de començar des de zero. Has d'aprendre la seva llengua i amb ella la seva manera de pensar i relacionar-se. Això comporta un canvi radical de mentalitat. Més aviat era jo qui em deixava colonitzar. I, a partir d'aquí pots començar a compartir el que ets i els teus valors cristians.

—¿Quant va trigar a dominar el japonès?

—Això és qüestió dels 20 primers anys. I una llengua com el japonès no s'acaba d'aprendre mai, l'aprenentatge dura tota la vida. Sempre hi ha camps en què estàs limitat. Per poder parlar com els japonesos s'hauria d'estudiar la seva llengua des del parvulari fins a la universitat.

—¿Quin pes té el catolicisme al Japó?

—Els catòlics són una minoria que no arriba al 0,5% de la població, encara que és una religió amb cert impacte social sobretot a través de les institucions educatives catòliques. Però la gran majoria d'alumnes d'escoles catòliques no són cristians. A nivell social, l'Església catòlica no té poder.

—Orient i Occident, ¿on divergeixen?

—Hi ha una característica que crec que els distingeix bé: la cultura occidental es basa en el pensament i en la paraula. Filosofia i literatura són les seves bases teòriques; en canvi, la cultura oriental se centra en l'aprofundiment de la capacitat de prendre consciència, i es basa en el silenci i la meditació. Per aconseguir-ho s'ha de transcendir el pensament. La vida no es teoritza, es practica. Ho he vist al Japó, a les Filipines, a la Xina i a Corea, els països on més he estat.

—¿De què s'ha de prendre consciència?

—De tot, però fonamentalment de la pròpia identitat. Occident redueix amb freqüència la consciència a la consciència moral, i això distorsiona la capacitat de prendre consciència, que és en la que es basen la resta de les nostres capacitats.

—¿Com es pot prendre consciència?

—Primer s'ha d'educar l'atenció. Per això la relaxació i la concentració són molt importants. La concentració consisteix a dirigir l'atenció cap a un punt i aquietar-la en aquest punt. Però perquè la concentració sigui profunda i intensa es necessita la relaxació. A les escoles d'Occident als nens se'ls obliga a estudiar i per això necessiten concentrar-se, però ordinàriament no se'ls ensenya com fer-ho.

—¿Ha tingut algun mestre especial?

—He conegut monjos budistes i altres mestres orientals de gran vàlua, però sobretot m'han influït mestres cristians que han sabut integrar els valors de l'espiritualitat oriental en una profunda experiència espiritual cristiana. Un d'ells va ser un monjo benedictí de Montserrat, el pare Estanislau, que va viure uns 30 anys com a ermità al Japó.

—L'espiritualitat transcendeix la religió.

—L'experiència espiritual et desperta, allibera l'esperit i et fa descobrir la teva verdadera identitat. La religió està basada a vegades en la por, la superstició o la recerca de seguretat, i en aquests casos no és alliberadora sinó opressora. L'experiència religiosa només és autèntica quan es basa en una experiència espiritual alliberadora.

—¿Què destaca de la societat japonesa?

—És una societat molt estructurada, en què el grup és fonamental. L'individu ha d'adaptar-se al grup, però el grup protegeix més l'individu que en altres societats més individualistes. Això explica que al Japó malgrat arrossegar una crisi econòmica des de fa 20 anys, no hi hagi a penes bosses de pobresa o misèria.

Notícies relacionades

Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària

Nerea, una jove espanyola, mostra la realitat de treballar a Austràlia: "2.000 euros per cinc setmanes deixant-s'hi la pell sota el sol"

—¿El grup infon valors personals?

—Sí. La fidelitat a la paraula donada i la credibilitat són qualitats indispensables. Si un perd la credibilitat és molt difícil recuperar-la. Per això, la japonesa és una societat que difícilment perdona, per això hi ha altíssimes xifres de suïcidis.