Catalunya és la segona comunitat amb més costa destruïda, segons Greenpeace

Catalunya ocupa el segon lloc de les comunitats autònomes amb méscosta destruïda durant els anys del 'boom' immobiliari, després del País Valencià, segons l'informe de costes de Greenpeace.

L'organització ecologista ha presentat la 13a edició de l'informe 'Destrucció a tota costa 2013', que reflecteix que, entre el 1987 i el 2005, es van destruir dues hectàrees diàries de sòl natural en la franja dels primers 500 metres costaners a Espanya.

Segons les dades de l'estudi el 2013, que analitza mitjançant imatges de satèl·lit la primera franja costanera municipi a municipi, Castelló (amb un 74% de destrucció costanera en 18 anys), València (amb un 71%) i Almeria (39%) són les províncies que amb més rapidesa han destruït sòl costaner durant els 18 anys de bombolla immobiliària.

En xifres generals, el País Valencià ocupa el primer lloc en superfície costanera total ocupada --el 51% de la franja costanera ja està construïda--, seguida per Catalunya, amb el 44%, i Andalusia, amb el 36% del terreny costaner urbanitzat.

Greenpeace també ha presentat el 'top ten' dels deu pitjors municipis en aquesta matèria, un llista integrada per Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Chiclana de la Frontera (Cadis), Cubelles (Barcelona), Oliva (València), Orpesa (Castelló), San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), Vera (Almeria) i Zierbena (Biscaia).

Cadaqués com a excepció

Localitats com Chiclana de la Frontera, que passa de 80.000 habitants censats a 300.000 a l'estiu, o Oliva, la localitat espanyola que més ha augmentat la urbanització en primera línia de platja, "són municipis que no han de servir d'exemple", ha afirmat Pilar Marcos, responsable de campanya de Costes de Greenpeace España. Enfront d'aquests mals exemples, Ispaster (Biscaia), Villaviciosa (Astúries), Albuñol (Granada), Fuencaliente (La Palma) o Vallehermoso (La Gomera) són alguns dels 155 municipis que tot just tenen un 3,2% d'ocupació a la franja dels 500 metres.

A més, Níjar (Almeria), Almonte (Huelva), Cadaqués (Girona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i Tarifa (Cadis), els cinc municipis amb més percentatge de terreny protegit, són "honroses excepcions a la destrucció de les costes", ha explicat Marcos.

Greenpeace ha recalcat, a més, que la construcció en primera línia de platja augmenta "exponencialment" el perill per efecte del canvi climàtic, incrementant l'exposició a inundacions i torrents si no es conserva l'estat natural dels primers 500 metres, que actuen com a barrera de contenció. No obstant, han denunciat, la nova llei de costes ha amnistiat municipis com Isla Cristina (Huelva), Pedregalejo (Màlaga) o Empuriabrava (Girona), que presenten especial risc per inundació.

Col·lapse en 124 anys

Malgrat l'aturada en la construcció a causa de la crisi, la responsable de l'organització ha destacat que la "principal amenaça és tot el sòl que ja està retolat com a urbanitzable i que està esperant temps millors per poder construir".

Notícies relacionades

Sunsi Albets, fotògrafa de casaments: "He vist persones molt estressades en lloc de gaudint de la boda"

Tom Kucharz, investigador social: "Hi ha un declivi en l’hegemonia dels Estats Units des de fa 15 anys"

Els ecologistes preveuen que la demanda d'habitatges en zones costaneres segueixi sent forta, "reforçada pels impulsos turístics europeus i nacionals", i denuncien que normatives com la nova llei de costes permetran que el litoral mediterrani arribi a un col·lapse total en 124 anys.

L'organització ha recordat que a la tardor presentaran una queixa davant la UE perquè avaluï si la llei incompleix directives comunitàries, i ha demanat als ajuntaments, "que tenen molt a dir respecte a l'ordenació de la costa espanyola", que es declarin "insubmisos" en l'aplicació de la nova norma.