El zelador macabre

Joan Vila manté una relació morbosa amb la mort. Un vincle malaltís que va fer que assassinés 11 persones. La mort és per a ell un estat ideal i una obsessió, com va demostrar als seus companys de feina amb el seu comportament i els seus comentaris mentre treballava a La Caritat d'Olot. Durant la seva declaració, dilluns passat, el zelador va confessar que quan veia les seves víctimes mortes pensava: «Mira que bé, que bé que estan». Un comportament i uns comentaris macabres que han sortit aquesta setmana a la llum en el judici que se segueix a l'Audiència Provincial de Girona.

A Vila li agrada estar amb els difunts. Quan treballava al geriàtric s'encarregava de rentar-los i vestir-los. Ho feia de manera voluntària, a vegades fins i tot abans que els metges certifiquessin la defunció, i, quan matava algunes de les seves víctimes, no li importava quedar-se unes hores més en el seu lloc de treball per condicionar els cadàvers i esperar que arribessin els familiars, a qui donava el condol i «moltes explicacions» sobre la mort, segons van explicar algunes treballadores del centre.

Fart dels vells

En les últimes setmanes de la seva carrera criminal, entre els mesos de setembre i octubre del 2010, es mostrava més nerviós i a vegades comentava que estava «fart» dels vells. Deia que volia canviar de feina i, entre les seves preferències, comentava als seus companys que li agradaria estudiar tanatopràxia (la tècnica de conservar i maquillar els difunts). Els Mossos van trobar informació sobre aquesta especialitat al disc dur de l'ordinador personal del zelador, que fins i tot havia demanat informació per fer un curs.

A Vila també li agradava jugar amb la por a la mort i als difunts que tenien algunes treballadores del centre. Com Ana María Fernández, a qui va obligar a entrar a l'habitició de Joan Canal quan aquest acabava de morir, el 19 de setembre del 2010, víctima del còctel de fàrmacs que li havia subministrat l'acusat. «Jo no hi volia entrar, però ell hi va insistir molt», va explicar en el judici. Fernández, que coincidia en molts torns amb Vila, i a qui va arribar a fer una broma premonitòria: «Sembla que te'ls carreguis tu». El zelador li va respondre amb un gran aplom i una certa ironia: «¡Amb la feinada que dóna vestir-los i carregar-los!», segons va recordar la treballadora.

A aquesta dona també la va obligar a visitar l'habitació on es deixaven els difunts abans de traslladar-los a la funerària. Entre els seus comentaris macabres, els seus companys han destacat com es lamentava de la seva mala sort pel gran nombre d'avis que s'estaven morint a La Caritat. «Tots se'm moren a mi», deia.

El dia que va matar amb lleixiu Montserrat Guillamet, el 16 d'octubre del 2010, li va demanar a la seva companya Elena García que entrés a l'habitació perquè «sentia una cosa rara» en la forma de respirar de la senyora. Vila va insistir, insinuant-li que es temia el pitjor. Deia, va declarar García, que ell no hi volia entrar «perquè ja en tenia prou amb el que havia passat el dimarts anterior», en referència a la mort de Sabina Masllorenç, a qui també va enverinar amb lleixiu.

Un treballador exemplar

A una altra treballadora, Yolanda Morcillo, també li va fer un sinistre comentari sobre Joan Canal abans de matar-lo. L'home, de 94 anys, havia patit un empitjorament en el seu estat de salut, i Vila va comentar llavors: «El Joan s'està acomiadant de tothom, sembla com si olorés la mort».

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Malgrat aquests episodis tètrics, tots els empleats de La Caritat van coincidir a qualificar al zelador de treballador «exemplar» i «eficient», que tractava amb molta «tendresa» els residents del geriàtric. Tot i això, un estrany episodi amb la seva última víctima, Paquita Gironés, posa en dubte que sempre fos tan cordial i atent amb tothom.

Un dia, unes setmanes abans que l'assassinés amb líquid desincrustant, va portar la senyora en la seva cadira de rodes a una de les poques sales del geriàtric on no hi ha càmeres de vigilància (curiosament, aquestes càmeres acabarien delatant-lo i obligant-lo a confessar davant dels Mossos el seu últim crim). Ningú sap exactamente què va passar en aquell moment, però després d'aquell succés Gironés va aparèixer amb una ferida a la cara i amb hematomes als pits. Des d'aleshores, la resident, que patia alguns episodis de demència senil, va començar a dir que Vila volia matar-la.