Amnèsia davant els Casuals

L'amnèsia dels testimonis que compareixen en el macrojudici contra els Casuals, la suposada màfia sorgida de les files dels Boixos Nois, va arribar ahir als límits que ratllen el ridícul. Un d'ells va arribar a no reconèixer la seva veu en una conversa que havia estat gravada pels Mossos durant la investigació i que incrimina alguns acusats. Fiscal:«¿Reconeix la seva veu?»Testimoni: «No, no la reconec». Fiscal:¿El telèfon 6... és el seu?»«Sí»,va respondre. Després d'un estira-i-arronsa sobre qui feia anar el mòbil, va confessar: «Devia anar borratxo».Va afegir que llavors«bevia ideia tonteries i barbaritats»,a la vegada que va negar témer el grup radical de seguidors del Barça.«¿De qui vol que tingui por? Tinc por de la policia»,va insistir. Com altres declarants, va posar la guinda en contra dels Mossos:«Em vaig sentir coaccionat».

Aquesta és la mena de declaració de testimonis de càrrec que s'està trobant el tribunal que jutja membres dels Casuals, entre ells els dirigents, acusats d'haver clavat pallisses per encàrrec i d'extorsionar els propietaris de discoteques importants de Barcelona i poblacions pròximes. Les peces clau d'aquest mastodòntic procés, amb 29 acusats, s'han desdit de les seves declaracions, cosa que ha obligat la fiscal a demanar que s'investigui el suposat fals testimoni. Alguns dels testimonis admeten tenir pànic i, davant d'això, prefereixen no recordar-se'n de res del que va passar. Però aquesta postura no només ha estat adoptada pels testimonis principals, sinó també per altres de secundaris.

Un exemple. Un responsable d'un grup empresarial d'oci nocturn va atribuir en una conversa gravada per la policia als Casuals l'apunyalament el juny del 2009 a Illa Fantasia d'una persona que havia treballat de porter i en el món de les subhastes. En la sessió d'ahir va afirmar que només va atendre el ferit i que no se'n recordava de res més, ni de la trucada que va fer poques hores després a una tercera persona explicant el succés. La fiscal va demanar que li posessin la cinta, en què ofereix detalls sobre l'agressió i els seus autors. Després d'escoltar-la va explicar que estava molt nerviós i va asseverar:«Em retracto totalment dels noms que vaig dir. Els retiro. Només els havia sentit».

Ni la víctima recorda

Aquesta tònica va continuar a la tarda. La víctima d'una de les agressions presumptament protagonitzades pels Casuals, que en diferents converses intervingudes n'identifica els autors, va declarar que no sabia qui l'havia atacat. La mateixa cançó.

Els propietaris de discoteques tampoc es van voler mullar gaire. Com a molt van admetre que els Casuals havien protagonitzat altercats a locals, però van negar que el grup els hagués extorsionat i que, menys encara, els obligués a contractar els seus membres per al servei de seguretat. Un d'aquests empresaris va explicar, però, que en les reunions del sector sí que es parlava de l'actitud violenta de la banda i dels seus incidents.«Tenien la gent acollonida», va relatar. Després va passar a detallar que un

Notícies relacionades

Condemnats a una habitació

Els lladres de coure evolucionen cap a bandes organitzades

empleat li havia comentat que els Casuals volien apropiar-se de la seguretat de les discoteques i del control de la distribució de droga al seu interior. Tot seguit, va negar que hagués patit extorsions.

A l'hora de dictar la sentència, el tribunal haurà de decidir si té en compte les múltiples declaracions amnèsiques que s'estan produint en el judici o si es fixa en les efectuades davant els Mossos d'Esquadra i la policia, on els testimonis sí que van donar detalls incriminatoris. Un altre punt que haurà de valorar és el contingut de les converses intervingudes per la policia, que, per si mateix, són una important prova de càrrec. No obstant, encara queda judici (està previst que es desenvolupi al llarg de tot aquest mes). Els imputats, fins i tot els presos, estan, per ara, distesos, no paren de parlar entre ells i fins i tot mengen pipes davant del tribunal. Això sí, sota l'atenta mirada dels Mossos.