L'amic de Gandhi

Fins ahir, la cara de Sergi Pla i Simón era la cara de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra. L'única. Una cara aïllada entre un mar de passamuntanyes, uniformes, cascos i porres on resulta impossible entreveure un tret humà. El gran públic va poder identificar el que era comissari responsable de la unitat antiavalots de la policia catalana en una entrevista que li va fer Jordi Évole el 15 d'abril passat al programaSalvados. Allà es va veure un Pla relaxat, flegmàtic, amb un etern mig somriure. No el va perdre en cap moment, ni tan sols quan va proclamar que«la policia sempre guanya», de manera que va considerar que està legitimada per utilitzar el que ell va denominar«violència legal». «Si estàs en una manifestació violenta, has d'assumir tot el que et passi», pensa el comissari. Poc importa, segons ell, si la conducta del ciutadà és activa o no. Pla va mostrar la seva disposició a pegar fins i tot a Mahatma Gandhi, precursor de la resistència passiva, si el desaparegut dirigent hagués format part del grup d'indignats que es van negar a desallotjar la plaça de Catalunya el 17 de maig del 2011, una de les intervencions més polèmiques dels Mossos en els últims temps.

El setge del Parlament

Gairebé tres anys ha estat al capdavant de la Unitat de Recursos Operatius aquest policia nascut a Barcelona el 1960, llicenciat en Dret i que compta amb nombroses distincions. Una de les més recents li va arribar aquest any, quan va rebre la Creu al Mèrit Policial del Cos Nacional de Policia, on va ingressar el 1980 per exercir a la Brigada d'Estupefaents, a l'Oficina de Seguretat Olímpica i com a cap de la Unitat de Radiopatrulles. El 1996 va ser un dels inspectors que van acceptar passar als Mossos d'Esquadra, on abans de Recursos Operatius, va ser cap de la Divisió Central de Seguretat Ciutadana, de Divisió de Trànsit i màxim responsable del cos policial autonòmic a la demarcació de Badalona. De la remesa d'inspectors procedents de la Policia Nacional, ell i Joaquim Belenguer

-actual cap de la regió policial de Girona-, són els únics que han ascendit a comissaris en la policia catalana.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Un currículum brillant en el qual, no obstant, també hi ha episodis menys il·lustres. A més de la intervenció policial del 14-N, Pla es va veure assenyalat per l'esmentada polèmica evacuació d'indignats de la plaça de Catalunya, pel deficient dispositiu policial en el setge al Parlament el 15 de juny de l'any passat i, per descomptat, arran de la seva intervenció en el programa d'Évole. Des de fòrums policials i de boca del mateix conseller d'Interior, Felip Puig, li van arribar els únics reconeixements després del seu pas per l'espai.

Si és necessari, Pla deixa constància de la seva contundència al descobert, sense passamuntanyes, i sense necessitat d'empunyar cap porra. En té prou amb la seva oratòria per repartir a tort i a dret. Com quan va qüestionar el paper de la premsa en les manifestacions conflictives.«És curiós que llavors la premsa es posa al costat dels violents i filma la policia en comptes de filmar els que causen els incidents»,va afirmar. I si rep un atac imprevist, pragmatisme:«Si els antiavalots es protegeixen amb una armilla, no es veurà la identificació, però la porten...». Quan Évole va insistir en la necessitat de més transparència, la rèplica va ser contundent:«Llavors, ¿per què les persones no porten el carnet d'identitat tatuat al front?».