Descoberts a l'Anoia fòssils d'un avantpassat del panda gegant

El llinatge dels actualspandes gegants, els inconfusibles úrsids de color blanc i negre que avui dia viuen exclusivament a la Xina, es va iniciar fa entre 11 i 12 milions d'anys a Espanya, segons confirma la troballa d'uns sorprenents fòssils als jaciments deCan Mata(els Hostalets de Pierola, comarca de l'Anoia) iNombrevilla(Daroca, província deSaragossa). Els pandes ibèrics van ser lleugerament més petits que els actuals, d'alimentació herbívora i possiblement ja amb una coloració característica, "encara que lògicament aquest aspecte no el podem garantir", explica el primer responsable de la troballa,Juan Abella, paleontòleg delMuseu Nacional de Ciències Naturals(MNCN-CSIC), a Madrid.

El descobriment i classificació del nou gènere, els detalls del qual s'han publicat a la revistaPloS One, l'han encapçalat investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont(ICP) en col·laboració amb col·legues del MNCN-CSIC, laUniversitat Complutense de Madrid(UCM) i laUniversitat de València(UV).

Els antecessors a la Xina

La filogènia del panda gegant oAiluropoda melanoleucaha estat objecte de debat entre biòlegs i paleontòlegs des de fa dècades, subratlla l'ICP en una nota informativa. Fins fa poc, unes restes fòssils del Miocè superior xinès, de fa entre 7 i 8 milions d'anys, eren considerades les restes més antigues dels Ailuropodinae, el grup que inclou l'única espècie actual de panda gegant  i quatre formes extintes.

En el treball que acaba de publicar PLoS One es documenten diversos ossos del cap, així com dents, trobats a l'abocador de Can Mata que complementen els trobats anys enrere a Nombrevilla, més escassos i que en el seu moment van ser identificats com d'una altra espècie. "Només teníem la dentició superior i no podíem comparar", relata Abella. Les restes tenen una edat estimada d'entre 11 i 12 milions d'anys.

Morfologia de l'espècie

Segons Abella, l'espècie pesaria uns 60 quilos, més a prop dels óssos malaies que dels actuals pandes gegants, encara que l'investigador reitera les dificultats de calcular les dimensions sense disposar d'ossos llargs com el fèmur. El mateix opina al parlar del color: "Com que no se'n conserven pèls, no podem saber-ho, però sembla que hi ha un patró en els úrsids perquè es donin els dos colors, el fosc i el clar -prossegueix Abella-. S'aprecia sovint en les cries". Encara que el motiu es desconeix, una cosa semblant succeeix amb els óssos rentadors. La forma de les dents mostra que els pandes, que per origen són de la família dels carnívors, ja tenien una alimentació clarament vegetariana, com en l'actualitat.

Amb les restes trobades fins ara, el llinatge del panda gegant tindria els seus orígens en la península Ibèrica, que en aquell moment disposaria d'un clima més càlid i humit que en l'actualitat. Amb posterioritat es van estendre per la resta d'Euràsia.

Notícies relacionades

Helena María Sánchez, treballadora social i coordinadora de l’associació Alfa: "El joc i l’oci saludable potencien l’educació formal"

"La injecció translunar va ser un moment tens"

Segons càlculs genètics, els ailuropodinos s'haurien separat de les altres subfamílies d'óssos actuals durant el Miocè inferior, fa uns 20 milions d'anys, mentre que els pandes gegants actuals haurien sorgit a l'Àsia fa uns dos milions d'anys.

Els investigadors han batejat el nou gènere comKretzoiarctos en memòria del paleontòleg grecMiklós Kretzoi. A més de Juan Abella, firmen el treball David M. Alba, Josep M. Robles, Alberto Valenciano, Cheyenn Rotgers, Raül Carmona, Plinio Montoya i Jorge Morales.