El mapa més precís del centre de la Via Làctia

L'Observatori Europeu Austral (ESO) ha utilitzat els nou gigapíxels del seu telescopi VISTA per crearel mapa més precís del centre de la mapa  Via Làctiaque s'ha dut a terme fins ara. Segons han assenyalat els experts, ja són 84 milions les estrelles censades pel telescopi.

L'ESOha indicat que aquest conjunt de dades conté més de deu vegades més estrelles que estudis previs i és "un important avanç per al coneixement de la galàxia a la qual pertany la Terra". La imatge obtinguda és "tan gran" que si es volgués imprimir amb la resolució típica d'un llibre, mesuraria 9 metres de llarg per 7 d'ample.

L'investigador principal d'aquest estudi, Roberto Saito, ha assenyalat que "observant en detall els milers d'estrelles que envolten el centre de la Via Làctia es pot aprendre molt més sobre la formació i evolució, no només de la mateixa galàxia, sinó també sobre la de les galàxies espirals en general".

Segons ha apuntat, moltes galàxies espirals, incloent-hi la Via Làctia, tenen una alta concentració d'estrelles velles envoltant el centre. Els astrònoms ho denominen 'nucli'. Comprendre la formació i evolució del nucli de la Via Làctia "és vital" per al coneixement de la galàxia com un tot, ha indicat Saito, que ha apuntat que, no obstant, aconseguir observacions detallades d'aquesta regió "no és una tasca senzilla".

Rang infraroig

Notícies relacionades

Maltractada, amb cinc filles i a 24 hores de quedar-se al carrer: «La meva única opció és un pis social»

Avenç quirúrgic: l'Hospital de Bellvitge fa dos doble by-pass per extirpar dos càncers de pàncrees inoperables

"Observar el nucli de la Via Làctia és molt difícil, perquè està enfosquit per la pols", ha explicat el coautor, Dante Minniti. Segons ha assenyalat, per penetrar al cor de la galàxia es necessita observar en el rang infraroig de la llum, el qual es veu menys afectat per la pols. Per a això, ESO compta amb el telescopi de sondeig VISTA, que té un mirall gran (4,1 metres de diàmetre), un ampli camp de visió i detectors infrarojos molt sensibles.

Ara, els experts començaran l'anàlisi d'aquest enorme catàleg. Per a això crearan un diagrama color-magnitud. "Cada estrella ocupa un punt particular en aquest diagrama en qualsevol moment de la seva vida. El lloc on caigui depèn de com de brillant i calent sigui", ha assenyalat l'investigador. "Donat que les noves dades ofereixen instantània de totes les estrelles d'un cop, es pot fer un cens de totes les estrelles en aquesta part de la Via Làctia", ha dit.