Espanya jutja 10 anys després la pitjor catàstrofe ecològica del país

Deu anys després de l'enfonsament del petroler 'Prestige', el novembre del 2002, davant lescostes gallegues, Espanya es disposa a jutjar alguns dels responsables de la pitjorcatàstrofe ambiental del país i de les últimes dècades a Europa. Elmacrojudici, per al qual s'ha habilitat un pavelló de la Fira dela Corunya, asseurà a partir d'aquest dimarts albanc dels acusats elcapità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras, juntament amb el seu cap de màquines i l'exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors. El primer, suposat causant del vessament per la sevanegligència, es juga els 12 anys de presó que demana la fiscalia. L'últim, acusat d'agreujar els danys per ladeficient gestió governamental de l'accident, els cinc anys que demanen algunes acusacions particulars. I la justícia espanyola, evitar que quedi impune un succés que va convulsionar la societat i que va marcar l'inici deldeclivi del govern d'Aznar.

El procés tindrà la dimensió de les grans ocasions, d'acord amb la magnitud de la tragèdia. Hi intervindran 80 advocats representant les 2.090 parts personades i seran interrogats137 testimonis i 97 pèrits durantset interminables mesos. Entre les acusacions hi ha l'Estat francès, i entre els testimonis, l'exministre de Foment Francisco Álvarez Cascos, l'home a qui s'atribueix l'error dedonar les ordres d'allunyar el vaixell però que va aconseguir parapetar-se darrere el seu lloctinent López Sors, a l'assumir aquest en exclusiva la responsabilitat. El tribunal, integrat per tres magistrats de l'Audiència de la Corunya, començarà dimarts amb les qüestions de procediment i escoltarà els acusats a partir del 13 de novembre. I espera poder concloure al maig lavista oral per dictarsentència al setembre.

Una factura de 2.000 milions

Tot i l'espectacularitat de l'escenografia, ni l'armador, ni el propietari de la càrrega, ni l'empresa certificadora que va donar el vistiplau perquè el vaixell navegués pujaran a l'estrada, encara que eren els responsables últims del mal estat del vaixell i els únics que podrien afrontar el pagament d'unaindemnització en concepte de responsabilitat civil, que en un càlcul provisional de la fiscalia arriba als 1.974 milions d'euros només per a l'Estat espanyol.

Si no hi ha defectes de forma en el procediment, en mitjans judicials es dóna per segur que el vell capità patirà una dura sentència condemnatòria. La fiscalia només l'acusa a ell, alcap de màquines, Argyropoulos Nikolaos, i al primer oficial, Irineo Maloto, que es va fugar i no ha pogut ser localitzat tot i que li va ser detectada una pàgina a Facebook. Tots tres, originaris d'un país avui sumit en la pitjor de les bancarrotes, se'ls imputen els delictes dedesobediència a l'autoritat i danys al medi ambient agreujats pels efectes en espais protegits.

Notícies relacionades

La sobrepesca, pitjor que el fuel del 'Prestige'

Apostolos Mangouras, el principal acusat del 'Prestige'

En coherència amb l'estratègia seguida per l'Advocacia de l'Estat, la fiscalia haeludit culpabilitzar el Govern. Una condemna a López Sors com a cooperador necessari comportaria que Espanya, com a responsable civil subsidiària, hagués de fer front a part de les indemnitzacions als particulars.

L'acusació contra el Govern s'ha mantingut per la insistència del col·lectiu Nunca Mais, nascut per denunciar la desídia del Govern davant la catàstrofe i que ara rememorarà les manifestacions de fa deu anys convocant una concentració com asalutació de benvinguda als enjudiciats. Nunca Mais no creu que una sentència condemnatòria li costi ni un duro a l'Estat. "Espanya ja ha avançat tots els diners i encara que condemnin el capità la indemnització no la pagarà mai perquè les empreses que estan darrere no existeixen", adverteix Pedro Trepat, el lletrat del col·lectiu.