Astronautes del futur

A principis de curs, els alumnes de P-4 de l'escola pública Sant Martí, de Barcelona, van decidir dir-se els Coets per votació popular. El nom va triomfar sobre els Trens i els Gegants.

El que els va passar després els ha permès arribar molt lluny, gairebé tant com els coets d'aigua que aquesta setmana es van enlairar des del pati i es van elevar amb decisió fins a superar la tanca que separa el col·legi del carrer. Uns 10 metres d'altura. «M'alegra pensar que tot això que hem fet en comú acabi donant lloc en un futur a un científic», explica entusiasmada Alina Hirschmann, astrofísica nord-americana i divulgadora de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que ha acumulat una «experiència inoblidable» després de conèixer la singular classe de

P-4 i parlar amb els alumnes. Els nens han guanyat un concurs de l'Agència Espacial Europea (ESA) pels seus coets naïf fets amb garrafes d'aigua i paper maixé.

-¿Quants planetes hi ha al sistema solar? -pregunta la professora Esther Manchón als seus deixebles de 4 anys.

-Vuit -responen a l'uníson.

-Abans eren nou, però Plutó és tan petit que ja no ho és -precisa el ganàpia Aleix.

-¿I què passaria si visquéssim a Venus? -prossegueix la professora.

-Caram -s'avança el Nil-. Ens cremaríem perquè hi fa molta calor.

-Però si no existís el Sol ens moriríem de fred -postil·la el Bruno.

ESTUDIAR SENSE LLIBRES / L'elecció del nom dels Coets significava que les activitats que els nens realitzarien al llarg del curs tindrien el món de l'espai com a referent, explica Manchón. Al CEIP Sant Martí, els alumnes dels primers cursos no tenen llibres i van entrellaçant els coneixements a partir d'un nexe d'unió. «Són molt petits. A mi no m'interessa especialment que s'aprenguin de memòria el nom dels planetes, que potser obliden aviat, sinó despertar-los l'interès per investigar, que vegin que es pot aprendre molt preguntant a la gent que realment en sap», resumeix la professora. Els nens, com a mínim la majoria, no saben llegir, però sí que reconeixen que la pe és la primera lletra deplanetai quesols'escriu amb esa.

Alina Hirschmann somriu, però encara no ha sentit el millor.

-¿Com són els planetes? -inquireix.

-Els quatre primers, rocosos, com la Terra, i els quatre últims són de gas -responen els nens.

Lluny de recitar de memòria, els alumnes transmeten entusiasme mentre assenyalen alguns dels planetes que pengen del sostre i adornen les parets de la classe. Un barracó, per cert, a l'espera que el CEIP es traslladi a la seva ubicació definitiva. «Aquest any n'hem après tots, ells i jo», diu la mestra, que admet que els seus coneixements previs sobre l'espai «es limitaven a la Lluna, el Sol i poc més».

La relació de l'escola Sant Martí amb el món de la ciència es va consolidar a la tardor arran d'una notícia publicada a la premsa que recordava que Serguei Odintsov, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE), centre del CSIC a Barcelona, havia estat elegit per la revista Forbes com un dels 10 científics russos més influents del món. Els alumnes el van voler conèixer i la professora els hi va ajudar. «Van votar com volien contactar-hi i van decidir que mitjançant una carta». Així de senzill: es tractava d'escriure-la, comprar el segell i enviar-la. Tot com una activitat escolar.

En la missiva, els nens -una paraula escrita per cadascun- demanaven a Odintsov que anés a visitar-los i els expliqués per què es veu la Lluna amb formes diferents i coses de l'estil. I el científic rus hi va accedir. «El que passa és que viatjo molt i tinc poc temps. Així que al final vam optar per una videoconferència», diu. La seva col·lega Hirschman, que exerceix tasques de divulgació a l'IEEC, es va traslladar al col·legi i va facilitar la connexió. «M'alegra el vostre interès -els va explicar Odintsov amb el seu parlar pausat- i espero que algun acabi dedicant-se a la ciència». L'experiència es va repetir una altra vegada.

EL CONCURS / Un altre dia, la professora va emplaçar els nens a dibuixar naus espacials, però el gran èxit va ser quan el pare de la Mariona, una de les alumnes, els va ensenyar a forrar i modelar ampolles d'aigua usant paper maixé. A partir de retalls de premsa sobre el satèl·lit GOCE, els petits van crear els seus coets i els van decorar amb colors vistosos. I els van quedar tan simpàtics que van decidir enviar-los a un concurs de l'ESA. L'agència els ha distingit com el millor treball escolar del mes i ha publicat una col·lecció de fotos. «És un honor veure'ns a la web», destaca Manchón.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Dilluns passat, en la segona ocasió en què els astrofísics contactaven amb els nens, Odintsov els va mostrar una espècie de torn que flotava en l'espai «gràcies als camps magnètics». «Això és com els imants que pengeu a les neveres», ajudava Alina Hirschman. I a continuació va començar l'experiència més divertida d'aquest curs tan fecund: Alina va col·locar al pati del col·legi unes ampolles de plàstic plenes fins a la meitat d'aigua. Amb una manxa de bicicleta, els nens van inflar les ampolles fins que van sortir disparades a gran altura davant l'alegria de tots. Els nens de

P-4 distingeixen ara entre els satèl·lits, que entre altres coses serveixen «perquè funcionin el telèfon i les televisions», i les naus on van els astronautes. «Són supercuriosos, s'apunten a un bombardeig», diu la científica de l'IEEC.