Anna Corbella: «Les dones han de veure que no hi ha res impossible»

Anna Corbella està aquests dies a Concarneau, a la Bretanya francesa, ultimant els preparatius de la nova aventura oceànica que afrontarà a partir de dissabte: la Transat AG2R, una travessia atlàntica entre el port francès i l'illa antillana de Saint Barthélemy en un vaixell de tot just 10 metres d'eslora i tripulat per dos regatistes.

Aquesta vegada, Anna Corbella, que navega des que era una nena, tindrà d'acompanyant Gerard Marin, un regatista de l'Escala. Fa poc més d'un any, la navegant catalana va fer història amb Dee Caffari, una experimentada regatista anglesa. Totes dues van configurar la primera parella femenina capaç de culminar una volta al món sense escales en regata. I l'Anna va ser la primera espanyola a aconseguir-ho. El seu nom es va inscriure des d'aquell moment en la història de la vela com a exemple d'una dona pionera capaç de fer realitat les seves ambicions.

A FRANÇA / A l'assabentar-se des de França que la seva gesta ha merescut l'apreci de candidata al premi Català de l'Any, Anna Corbella no pot ocultar el seu orgull. «Com a catalana, estic superorgullosa d'estar en aquesta llista. No ho he buscat, ni ho pretenia, però agraeixo que es reconegui l'esforç», sona la veu de la regatista per telèfon des de França, embolicada com està entre veles,winches, escotes, drisses i cornamuses, a escasses hores de salpar. No s'ho esperava. Ella explica el perquè. «Em fa molta il·lusió, però el meu objectiu mai ha estat aquest, no faig les coses per aquest motiu. Els meus objectius són més personals, però al final veus que el que fas té conseqüències, que implica més gent, i això suposa un gran reconeixement».

GENS SEXISTA / Corbella no rebutja el factor exemplaritzant de les seves gestes esportives, però no li agradaria que es reduís exclusivament al col·lectiu femení. «No sóc gaire sexista en això. La meva experiència serveix per a les dones, però també per als homes, perquè la meva trajectòria pot ser semblant a la de tots. La gent potser s'ha fixat més en el que he fet per ser dona, però jo visc la meva carrera esportiva com un repte. '¿Per què no ho puc fer jo?', em pregunto sempre. Tinc dues mans i dues cames. Amb il·lusió i esforç, en l'esport de la vela hi ha poques barreres».

La primera regatista catalana a circumnavegar la Terra en competició reconeix, no obstant, que el paper de la dona encara ha de canviar en aquest país en el món de l'esport. «Les dones encara tenim més somnis incomplets, més càrregues socials que ens impedeixen realitzar-los. Però, a França, per exemple, les dones s'hi atreveixen més», assegura la dona que reconeix haver estat en certa manera un esperó per a altres. «Per ser la primera potser he obert les portes a altres dones a practicar aquest esport o a plantejar-se reptes, han de veure que no hi ha res impossible. Que vegin que es poden plantejar coses que semblen boges, en principi, però que amb treball i il·lusió tot es pot aconseguir. Estic orgullosa d'obrir portes en un esport que en principi és un món gairebé exclusivament d'homes».

Notícies relacionades

L’OCU avisa: així actuen els ciberdelinqüents que buiden comptes bancaris sense robar la targeta

L’error que moltes famílies cometen amb l’anglès: més acadèmia no sempre ajuda

«A una dona no li ha de fer por competir amb homes. És veritat que no estem en igualtat, però en la navegació oceànica la força física no és determinant. La gestió dels esforços, utilitzar el cap abans que la força… En aquest punt les dones tenim moltes coses a fer i a demostrar. La vela és un bon esport per competir en igualtat», afirma Corbella, que no oblida les experiències viscudes durant la seva increïble volta al món, aquella Barcelona World Race que va partir i va recalar a casa.

REPETIR-HO EL 2014 / «Superar el cap d'Hornos va ser el moment més emotiu d'aquella volta al món. T'adones del que significa, d'on véns i on vas. A més a més, també estàs deixant enrere els mars del Sud i estàs enfilant el camí de tornada cap a casa. Va ser molt emocionant». Com també ho va ser l'arribada a Barcelona fa justament un any. «Divendres passat, dia 13, ho vam celebrar aquí, a França. Vaig convidar Gerard, Aleix, i tot l'equip a sopar unafonduede formatge... El 2014 vull estar una altra vegada a la sortida, no hi puc faltar», assegura Corbella, que va materialitzant els seus somnis.