FAMÍLIA LUQUE-CARRASCO. ALEGRIA I «NORMALITAT»

«No volíem tenir la sensació de comprar un nen»

Anibal Carrasco (esquerra) i Juan Bautista Luque, al seu pis de Granollers.

Anibal Carrasco (esquerra) i Juan Bautista Luque, al seu pis de Granollers. / JOSEP GARCIA

1
Es llegeix en minuts
TONI SUST

Juan Bautista Luque, pintor i professor de pintura, de 38 anys, i Aníbal Carrasco, monitor de disminuïts físics, de 45 anys, fa nou anys que estan junts, cinc d'ells casats. Fa uns mesos se'ls va il·luminar la casa: van rebre Rocío, una nena que llavors tenia dies.«És el cas ideal per als adoptants»,assegura Carrasco. Una renúncia hospitalària de la mare va fer que s'actués de pressa. Ara la tenen en acollida preadoptiva i esperen completar en breu el tràmit de l'adopció. Tot segons el que estava previst.

La nena va arribar a la vivenda de la seva nova família, a Granollers (Vallès Oriental), i va topar amb una habitació prevista per a un nen o una nena d'uns cinc anys. No pensaven que tindrien tanta sort i van haver de córrer a comprar un bressol, on Rocío ara demana atencions. Luque insisteix a demanar que quedi clar que en els cinc anys que van passar des que van iniciar els tràmits se'ls va tractar amb tota correcció. Adoptar, expliquen, afegint-se a altres opinions ja citades, segons paraules de Luque,«és el mateix per a tothom».

Ells van rebutjar d'entrada recórrer a l'adopció internacional:«No volíem tenir la sensació que compràvem un nen»,argumenta Luque. L'adopció local no costa diners.

En la conversa sorgeix sovint la paraula«normal».Ells no formen part de l'«ambient».Obren els ulls com plats quan aquest diari els pregunta si el seu entorn de parelles gais vol adoptar. No tenen parelles gais a l'entorn. El més contundent és el pintor, que es pronuncia així sobre les discoteques homosexuals:«Són com Tàpies: ho respecto però no ho comparteixo».Ell mateix afegeix sobre les seves passejades:«No ens han mirat malament. Tampoc no ens han mirat bé. Ens miren com a qualsevol persona».

Notícies relacionades

Luque treballa al mateix replà de casa seva, cosa que li permet veure Rocío. Carrasco ha deixat de treballar un any per ocupar-se'n. Són, probablement, un exemple del que la vicepresidenta de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais, María José Ariza, assenyala com a full de ruta per al futur de les famílies homoparentals:«Que es visualitzin».

No descarten una segona adopció. I no és una empresa extravagant. Núria Canal, directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, explica que ja n'hi ha hagut diverses a Catalunya per part de parelles homosexuals.