L'empremta inesborrable

Com el nen que se submergeix en la seva nova joguina sense ponderar els riscos que comporta el seu ús, els ciutadans hem adaptat la nostra vida als entorns digitals sense adonar-nos del torrent d'informació personal que anem deixant a l'interactuar amb els suports electrònics, navegar per internet o participar en les xarxes socials. Esborrem missatges del nostre compte de correu electrònic pensant que així desapareixen, però el seu contingut es conserva en el nostre ordinador i a l'empresa que ofereix el servei del correu, com van comprovar recentmentIñaki Urdangarín i els seus socis alveure publicats a la premsa els e-mails.

Formategem la targeta de la càmera pensant que així esborrem les fotos, però continuen allà, per a desgràcia dels autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan en el qual van morir cinc bombers, detinguts després que els Mossos recuperessin de les seves càmeres digitals les instantànies que s'havien fet davant de les flames, i que ells havien intentat esborrar inútilment. Fem servir el mòbil com un magatzem portàtil de la nostra intimitat, ignorant que qualsevol informàtic amb coneixements bàsics pot accedir-hi fàcilment i robar les nostres dades personals, com li va passar a l'actriu Scarlett Johansson, obligada a compartir amb tot el planeta l'autoretrat que es va fer a la dutxa, i que unhackerva difondre després de piratejar-li el telèfon.

Pengem fotos en els nostres perfils de les xarxes socials i després, penedits, les traiem, pensant que així han desaparegut, però els buscadors que es dediquen a registrar tot el que surt a internet ja les han copiat, i així poden ser recuperables. Entrem a la xarxa pensant que ningú ens veu, però la nostra navegació deixa un rastre inesborrable, com va poder comprovar l'internauta que va assetjar la presentadoraEva Hache a través del seu compte de Twitter:el perfil fals darrere el qual es creia camuflat no li va servir de res.

Delators d'infidelitats

El nostrehistorial digital ja explica més coses sobre nosaltres que la nostra pròpia memòria. En el 80% dels processos de divorci que es tramiten als Estats Units es fa servir informació obtinguda de xarxes socials i xats privats, infal·libles delators d'infidelitats. L'estudiant austríacMax Schrems va sol·licitar recentment a Facebook totes les dades que tenien sobre ell i la companyia li va enviar un cedé amb 1.200 pàgines on no només apareixia el que ell mostrava en el seu perfil, sinó també les seves converses privades, notes que havia eliminat, referències sobre els seus gustos, els seus interessos i fins i tot les seves opinions religioses.

No exagera, Stefan Gross-Selbeck, el president de la xarxa social per a professionals Xing, quan afirma que"les dades personals són el petroli del segle XXI".La Comissió Europea pretén posar ordre en aquest oceà de dades privades que naveguen per la xarxa o dormen perillosament en tot tipus de suports digitals, però els experts en informàtica i internet dubten de l'eficàcia d'aquesta directiva comunitària. La tecnologia cor­re més que la norma.

¿Els arxius que esborro del meu ordinador desapareixen?

La immensa majoria d'usuaris de suports digitals --ordinadors, tauletes, càmeres de fotos,smartphones--creiem que acudir a la icona de la paperera és garantia suficient per desfer-nos d'un arxiu. No obstant, quan enviem un document a la paperera i després la buidem, l'únic que fem és ocultar l'indicador que identifica aquell arxiu a la memòria de l'ordinador, no esborrar el seu contingut, que es manté al disc dur, d'on és fàcilment recuperable.

Tot el que eliminem als nostres ordinadors mitjançant els habituals sistemes d'esborratqueda registrat i no desapareix, tant si es tracta de textos, fotos, vídeos,e-mails, converses de xat o l'historial de navegació en internet. En la pràctica, un document gravat en un suport digital mai s'esborra.

L'única manera d'eliminar-lo és escrivint-ne un altre a sobre, però això és més complicat, ja que res garanteix que el nou document s'hagi situat al mateix lloc del disc dur on era el que volíem fulminar. Hi ha programes dedicats a sobreescriure arxius concrets, per garantir un esborrat més eficaç, però fins i tot aquestsoftware a vegades deixa intactes alguns fragments del document que volíem fer desaparèixer.

"No hi ha cap sistema que garanteixi al cent per cent l'eliminació d'un arxiu en un suport digital", asseguren Daniel Creus i Mikel Gastesi, experts en seguretat informàtica i autors del llibreFraude Online: abierto 24 horas. Ni tan sols sobreescrivint diverses vegades un document a sobre del que volem esborrar és segur que no quedi cap dada antiga que pugui ser recuperada.

Ni a cops de martell

Tampoc trencar a cops de martell el disc dur o la targeta gràfica d'una càmera evita que es pugui extreure de la seva interior part de la informació que albergaven."L'usuari mitjà no té consciència del risc amb què conviu diàriament", adverteixen aquests tècnics de la companyia de seguretat informàtica S21sec.

Aquesta propietat resistent a l'esborrat que té el nostre rastre digital dóna lloc a situacions paradoxals, com les viscudes pels usuaris que, al comprar discos durs de segona mà, han accedit a informació privada dels seus propietaris anteriors, que ingènuament només havien formatejat aquests suports abans de vendre'ls. Els culpables de l'incendi d'Horta de Sant Joan, que es va saldar amb la mort de cinc bombers,també creien que havien esborrat les seves empremtes del crim després de buidar les fotos que van fer amb una càmera digital al costat de les flames, però els tècnics informàtics dels Mossos van poder recuperar les imatges de la targeta gràfica.

¿I els 'e-mails' que elimino del meu compte de correu?

Iñaki Urdangarín i els seus col·laboradors devien sentir una incòmoda sensació de nuesa el 12 de gener a l'obrir la premsa i veure publicats els correus que s'havien enviat en el passat, i que consideraven eliminats dels seus comptes d'e-mail. Si és difícil esborrar el rastre que deixem als suports digitals físics, més complicat encara és fer desaparèixer la nostra empremta quan trepitgem internet, per enviar un correu, participar en un xat, posar un missatge a Twitter o fer un comentari anònim en un fòrum.

A les marques que deixen al disc dur else-mailsque eliminem (que ens pensem que eliminem) enviant-los a la paperera de l'ordinador, s'hi uneixen els registres que en quedenals ordinadors centrals de les empreses que ofereixen el servei de correu electrònic. Els servidors deYahoo iGmail, per exemple,guarden durant 18 mesos els e-mails

El que fan les entitats de correu amb els nostres e-mailsés un misteri per als usuaris, que hi confiem cegament demanant-los que portin i tornin les nostres informacions privades, pensant que continuen opaques a ulls estranys. Res més allunyat de la realitat. Els robots de Google llegeixen i escanegen els missatges que enviem per Gmail per oferir-nos publicitat relacionada amb els temes que tractem als nostres correus.

L'anonimat no existeix

"És més fàcil amagar una infidelitat a la teva parella que a Google, que no triga a posar-nos anuncis d'escapades de cap de setmana quan ens llegeix missatges romàntics",denuncia Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, autor deDesnudando a Google, un llibre que revela fins a quin punt aquest gegant d'internet téfitxatsels seus milions de clients. "Cada cop que fem servir Chrome, Youtube, Gmail o el buscador, Google pren nota dels nostres gustos,horaris, localització geogràfica i interessos personals. Aquesta empresa ofereix serveis boníssims, però no són gratis, com ens pensem ingènuament. Paguem amb la nostra privacitat", diu aquest analista.

No hi ha l'anonimat a la xarxa.Així que hi traiem el cap, la nostra presència deixa un rastre fàcilment localitzable, sigui quin sigui el servei que utilitzem, com va poder confirmar l'any passat l'usuari de Twitter que amb aquest sistema va assetjar la presentadora de televisió Eva Hache. Per al seu estratagema es va servir d'un perfil fals en aquesta xarxa social, però la Guàrdia Civil va trigar 48 hores a enxampar-lo. El seu rastre digital l'havia delatat. ¿Qui pot espiar el meu passat digital?

A l'hora de gestionar les marques que va deixant quan engega el seu ordinador o es connecta a internet, l'usuari mitjà sol ser tan innocent com inexpert de cara a fer un ús maliciós de la informació aliena. Però algú amb més coneixements sí que pot controlar aquest rastre amb fins dubtosos.

Unhackerque assalti el nostre ordinador amb un virus troià --un programa que s'instal·la de manera fantasma en el sistema operatiu quan naveguem sense protecció o descacarreguem arxius maliciosos-- pot fer servir aquest enllaç per saber què guardem a la nostra computadora o usar-la de suport per cometre delictes informàtics. De la mateixa manera, pot servir perquè una entitat espiï el que els seus treballadors fan amb els seus ordinadors o quedi a la llum una infidelitat --amorosa o empresarial-- que estava oculta.

L'informàtic forense

El maneig científic de les dades que arxivem en format digital ha donat a llum una professió amb futur: l'informàtic forense. El seu nom excita la imaginació de l'assidu consumidor de sèries policíaques comC.S.I., i en la pràctica la seva feina no dista gaire del que veiem a les pel·lícules d'espionatge. Igual que un forense analitza l'escena d'un crim, així escruten aquests analistes informàtics els aparells digitals. "Un ordinador ho explica tot. Només necessitem fer una còpia del disc dur i crear una línia de temps del seu ús per saber qui ha fet què en cada moment, fins i tot si hi ha hagut intents d'esborrar les empremtes", explica Daniel Creus. Aquests informes tenen validesa com a prova per a litigis judicials en situacions com fugues d'informació corporativa en mans d'empleats amb despit o també en divorcis.

¿Què explica el meu mòbil sobre mi?

Els experts en seguretat informàtica asseguren que els telèfons mòbils d'última generació són la nostra principal font de rastres digitals, així com el principal esvoranc de seguretat informàtica amb què habitualment convivim. En la pràctica, elssmart-phonessón ordinadors de butxaca, en què no només guardem fotos personals, llistes de contactes i arxius de treball, sinó també el correu, les contrasenyes i a vegades fins i tot aplicacions per interactuar amb el banc. Un simple furt permet tenir accés a tota aquesta informació.

Per això és estrany trobar un professional de la informàtica que no porti el seu iPhone bloquejat amb una clau que només ell coneix. El Consell Nacional Consultor sobre Ciberseguretat --associació que agrupa les principals entitats de seguretat informàtica d'Espanya-- ha elaborat un receptari de bons usos del mòbil que inclou consells com utilitzar programes de xifrat perquè la informació que hi guardem sigui il·legible per a mirades estranyes, no conservar a l'interior dades que siguin sensibles, descarregar només aplicacions fiables i vigilar l'ús delBluetoothi el wifi.Atenció també al que expliquem via Wasapp: els missatges que enviem a través d'aquesta aplicació no van xifrats, i per això són fàcilment accessibles des d'un altre telèfon mòbil.

iPhone clau en un acomiadament

"Quan ens connectem a una antena de wifi lliure desconeguda ignorem que el tràfic de dades que portem a terme a través d'aquest senyal pot ser espiat. Amb un software senzillíssim, als aeroports es poden espiar els paquets d'informació que els usuaris es transfereixen a través de l'iPhone. La gent no sap el perill que tenen aquests aparells", adverteix el pèrit informàtic Carlos Aldama, que recentment va treballar en un procés judicial on el rastre digital amagat en un iPhone va resultar clau: un empleat acomiadat assegurava que havia estat atenent les seves obligacions contractuals, però el GPS del seu telèfon mòbil el va delatar; en realitat havia estat absentant-se del seu destí laboral.

¿I si em penedeixo de pujar una foto a Facebook?

De visitants passius de webs, els usuaris hem passat en pocs anys a ser subministradors de continguts, sobretot relacionats amb les nostres vides. Obertament i sense cap pudor publiquem tot tipus de dades, opinions i fotos a les xarxes socials, sense reparar en els riscos que això comporta. Amb certa maldat --perquè és la competència--, però sense exagerar, el president de Google, Erich Schmidt,

alerta que els joves estan exhibint tants detalls de les seves vides a Facebook que"al cap d'uns anys molts voldran canviar de nom".

Aquesta reflexió en porta implícita una altra d'encara més greu: si vols eliminar el teu passat a internet,valdrà més que confiïs a canviar d'identitat, perquè esborrar-lo és impossible. Els gestors de les principals xarxes socials no es cansen de repetir que l'usuari és lliure de marcar la privacitat que vol tenir i que pot eliminar les dades personals que vulgui. Amaguen una lletra menuda d'internet: a la mateixa xarxa on flota el meu mur de Facebook, també hi naveguen les pàgines que es dediquen a copiar i emmagatzemar tot el que es publica, des de Google a llocs com Archive.org, que té registrada la memòria de la xarxa al complet.

Això significa que si la teva pàgina de Facebook ha estat captada per un d'aquests buscadors mentre hi va haver penjada aquella foto que t'has penedit de publicar, ja és tard: la maleïda foto ha quedat capturada per sempre a internet. Que l'hi diguin a Lucía Etxebarria: l'escriptora va pujar fa poc una foto semidespullada al seu perfil de Facebook i va trigar uns minuts a advertir l'error. Quan va voler eliminar-la, la instantània ja s'havia difós per tota la xarxa.

¿Puc desaparèixer d'internet?

L'Agència Espanyola per a la Protecció de Dades va rebre el 2010 gairebé un centenar sol·licituds de ciutadans que volien que les seves referències personals deixessin d'estar visibles a internet. La xifra pot semblar ridícula, però delata un símptoma innovador: fins ara ningú havia reparat en el valor que té la informació personal que circula per la xarxa, però segons aquesta entitat, que encara no ha publicat les dades del 2011, aquesta preocupació s'està disparant.

Són testimoni d'aquest fenomen les empreses que han sorgit els últims mesos per gestionar la demanda dels usuaris que volen que les seves dades deixin d'estar penjades permanentment de formaon line. Salirdeinternet (www.salirdeinternet.com) n'és un: es va posar en marxa fa un any i mig i en aquest temps han acumulat una cartera de 600 clients, així com alguns èxits sonats.

Aquest equip d'advocats va aconseguir obligar Microsoft a eliminar del seu buscador, Bing, les dades d'un directiu que havia estat absolt per una trama de corrupció i que, malgrat això, seguia apareixent com a imputat en 100 pàgines indexades per aquest buscador. També han aconseguit fer desaparèixer de Google algunes dades d'altres clients. "¿Té sentit que persones indultades segueixin veient, després de 20 anys, les seves publicacions als buscadors i als mitjans que els van publicar?",es pregunta Miguel Cobacho, responsable de Salirdeinternet.

La Comissió Europea pretén oferir resposta a aquesta demanda mitjançant una directiva que donarà rang legal al Dret a l'Oblit. La normativa exigirà a les empreses que ofereixen serveis a internet que tinguin cura amb més zel de les dades privades que tenen dels seus usuaris i que siguin esborrades si els seus titulars ho volen.

Notícies relacionades

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

Catalunya instal·la tres nous radars per prevenir millor possibles inundacions als càmpings

Com passa amb totes les tanques que s'intenten posar al camp d'internet, la llei xoca amb un problema tecnològic. Així com el tancament de la web d'intercanvis d'arxiusMegaupload ha suposat el creixement d'altres portals P2P, els experts consideren que assegurar l'eliminació absoluta de dades personals a internet serà complicat.¿Què passa amb les còpies que queden als servidors dels buscadors que registren tot el que es puja a la xarxa?

Queda per sempre

Igualment, aquests també poden eliminar dades d¿aquestes biblioteques virtuals, si se'ls sol·licita, però es triga més. Durant aquest temps, la informació pot haver estat reproduïda per infinitat de webs. Segons Álvaro Ibáñez, soci del bloc de tecnologia Microsiervos, anem cap a un canvi de paradigma en relació amb la privacitat, en què aquest concepte serà cada cop menys important per a la població."La gent encara no és conscient, però va camí de ser-ne, que tot el quepubliquem a la xarxa és públic, i hi queda per sempre" diu l'expert.