Els bolets màgics

Els fongs al·lucinògens obolets màgics són les drogues emergents que tenen avui més èxit entre els adolescents, fins al punt que, segons una enquesta recent del Ministeri de Sanitat, el 2,1% els han provat alguna vegada. Els consumidors els compren perquè pensen que al ser naturals i no estar il·legalitzats, són més segurs.«S'equivoquen. Els riscos són alts i poden arribar a ser mortals», coincideixen Manuel Sanchís, especialista en medicina interna, i Núria Calzada, coordinadora d'Energy Control, un col·lectiu que col·labora amb el Ministeri de Sanitat i analitza totes les mostres dels consumidors que ho desitgin.

Crus o dessecats

«Espanya és líder en producció i exportació de fongs al·lucinògens»,assegura amb rotunditat Carlos Álvarez Vara, expert en tractament de toxicomanies i assessor de la Delegació del Pla Nacional sobre Drogues. L'especialista en aquest tipus de drogues, que es consumeixen en cru o dessecades, adverteix que es coneixen entre 70 i 100 espècies de bolets que contenen alcaloides psicòtrops actius. La majoria pertanyen a dues famílies: agàrics (amanita muscariaipanterina) ipsilocybes(cubensisimexicana).

Hi ha dubtes sobre l'ús religiós de les amanites en rituals druídics o de l'irminsul indoeuropeu, però no hi ha cap dubte sobre l'ús delspsilocybesen la majoria de les cultures precolombines Se'ls coneixia com aTeonanacatil, i barrejats, després d'un procés llarg i lent, amb altres substàncies, sobretot mel itxocoatl(xocolata), componien la poció del ritual diari per pregar que el sol sortís l'endemà, dirigit al pare dels déus Huitzilopotxli i acompanyat de sacrificis humans.

«Aquests bolets, la majoria de contrastat potencial al·lucinogen, es cultiven a Espanya des de fa moltíssims anys. És més, la majoria dels cultius que hi ha ara a Holanda, segon país productor, procedeixen originàriament d'Espanya»,sosté Álvarez Vara.

El seu efecte en general és semblant a unviatgeamb LSD-25.«Depèn de la dosi, de l'entorn i de cadascú. Pots flipar i arribar a no adonar-te de res del que passa al teu voltant. Pots no assabentar-te de com has sortit d'un lloc i has arribat a un altre lloc»,explica Óscar, antic consumidor i membre de l'Associació d'Extoxicòmans de Vallecas (Madrid).

Altres consumidors descriuen una agradable sensació de relaxació i benestar, també amb alteració de la percepció visual i del temps i l'espai. Però els metges apunten que en algunes ocasions«produeixen ansietat, reaccions de pànic, sensació de despersonalització i psicosis paranoides».Per si tot això no fos prou, aquests efectes subjectius poden anar acompanyats de dilatació pupil·lar, tremolor, nàusees, dolor abdominal, diarrea i dolors musculars.

Intoxicacions i morts

Notícies relacionades

La prova pilot de la DGT fent exàmens pràctics en dissabte, aprova amb nota: «He esperat cinc mesos»

¿Llevar-se a les cinc del matí és saludable? Neuròlegs adverteixen que pot tenir "un impacte negatiu" en la salut

Álvarez explica que el consum d'aquests fongs afecta el sistema nerviós central i provoca taquicàrdies i augment de la tensió arterial a causa de la presència de fenetilamines. «A la meva consulta privada he vist des de l'any 2001 un total de 36 casos d'intoxicacions»,recorda.

Segons la seva opinió, el boomd'aquests fongs obeeix al fet que són una droga barata i alternativa, que s'ha dominat bé el seu cultiu artificial i, sobretot, al fet que«en un moment donat mana la moda d'aquell cap de setmana concret perquè algú l'ha portat, algú la promociona i hi ha algú que es fica uns quants diners a la butxaca. Com passa amb les pastilles».És cert que les estadístiques oficials no recullen casos de morts relacionades amb el consum d'aquests fongs, però«de tant en tant»n'apareix algun cas, conclouen els especialistes, perquè no s'han pres crus o en condicions.«Si es consumeixen calents són mortals de necessitat», alerten.