Anar al contingut

ADÉU A UN REFERENT DE LA PROFESSIÓ

Josep Pernau mor als 80 anys a Barcelona

El periodista va treballar durant els últims 20 anys a EL PERIÓDICO

El periodista Josep Pernau ha mort aquest dilluns als 80 anys a la clínica Sagrada Família de Barcelona, a conseqüència d'una malaltia que l'ha afectat durant els últims dos anys.

L'activitat periodística de Pernau està íntimament lligada a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, on va exercir la major part de la seva carrera. En els últims trenta anys de la seva professió va exercir com a columnista i editorialista d'aquest diari.

Nascut a Lleida el 1930, va començar a col·laborar en premsa, encara com a estudiant, a El Correo Catalán, on va ser corresponsal a Madrid i va arribar a cap de secció d'informació local.

El 1964, passa a redactor en cap de Tele/eXprés, amb Andreu Artís, Sempronio, com a director. El 1966 serà un dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes. I el 1968, deixa Tele/eXprés per assumir la subdirecció del Diario Femenino, de breu trajectòria.

El novembre del 1969 s'incorpora al Diari de Barcelona, on va ser nomenat director el 1974, fins que va ser cessat el febrer del 1977, en plena transició democràtica. Poc més tard és nomenat director de la revista Destino i el 1978 assumeix la direcció del setmanari Mundo i de Mundo Diario, que va impulsar Sebastián Auger fins a 1980.

Aquell any comença a col·laborar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, fundat el 1978 per Antonio Asensio i amb Antonio Franco, com a primer director. Serà l'autor d'una de les columnes més seguides del diari, Opus Mei, durant gairebé 30 anys, que prolongarà més enllà de la seva jubilació, el maig del 2002, als 71 anys.

És autor dels llibres Història Mundial des del 1939 (1975), Diari de la caiguda de Catalunya (1989), Memòries, d'Arbeca a l'Opus Mei (2004) i Humor de combat (2007), una compilació d'acudits sota les dictadures i la repressió.

Referent de la professió

En paral·lel, Pernau va portar a terme una important tasca com a dignificador de la professió periodística. President de l'Associació de la Premsa de Barcelona del 1977 al 1981, va impulsar la legislació sobre la clàusula de consciència, el secret professional i el codi deontològic. Va ser president de la Federació d'Associacions de la Premsa Espanyola (FAPE) i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya del 1991 al 1997.

Nombrosos premis

Durant la seva carrera va rebre nombrosos premis. El 1991 va guanyar els premis Ortega y Gasset i el Ciutat de Barcelona. A més del premi Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió el 2002 i el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme cultural i polític el 2005, any en què també va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

La capella ardent s'obrirà aquest dimarts a les 12.30 hores al Tanatori de Les Corts (capella 8) i la cerimònia de comiat serà dimecres a les 10.30 hores.

>> Si desitgeu llegir el text complet d'aquesta notícia consulteu e-Periódico

0 Comentaris
cargando