Aragó encara mira a l'est

Poc després que s'hagi fet de dia, Rubén Cierco obre la porta del restaurant que té a Castanesa, a la Ribagorça aragonesa, i decideix quin menú oferirà. El menjador té una capacitat per a 77 persones i al mateix edifici alberga un petit hotel amb set habitacions que regenta amb els seus pares. A pocs quilòmetres, a Señiu, Carmen Bartolomé i Luis de la Iglesia també han sortit de casa per anar a treballar. Tots tres són veïns de Montanui, un municipi d'un total de 174 quilòmetres quadrats, amb 17 nuclis i 300 habitants, proposat com a nou domini esquiable en el projecte d'ampliació de l'estació de Cerler. Aquestes tres persones representen les dues posicions que des de fa anys divideixen la vall.

Per Cierco, l'ampliació seria positiva perquè atrauria turistes i famílies i crearia llocs de treball. «Cada any, des del gener fins al març, hem de tancar el restaurant per falta de clients, mentre que a Vaquèira-Beret estan plens», comenta. Per Bartolomé i De la Iglesia, que no creuen en l'esquí com a proposta de futur, la hipotètica ampliació ja ha frenat l'entrada de gent nova a la vall. «La compra de terrenys que Aramón ha fet al municipi n'ha disparat els preus. Hi ha vivendes sense estrenar que fa quatre anys que estan esperant comprador», afirma De la Iglesia.

De la possible ampliació de Cerler per la vall de Castanesa fa anys que se'n parla. De fet, els plans inicials parlaven de començar les obres aquest any mateix. El propietari de l'estació, el grup Aramón (participat al 50% pel Govern d'Aragó i l'entitat financera Ibercaja) contempla la zona com un dels quatre sectors d'ampliació, que suposarien uns 100 quilòmetres més de domini esquiable. «Fa tres anys que vam iniciar els tràmits administratius. Falta l'aprovació definitiva del Govern d'Aragó», explica Mario Ortiz, director de comunicació d'Aramón.

La resposta s'espera des d'abans de les eleccions autonòmiques, quan el PP va desbancar el PSOE, que havia apostat fort pel projecte. Per alguns veïns l'espera posa en dubte l'aprovació del projecte; no obstant, segons fonts del Govern d'Aragó, l'ampliació de Cerler continua sent una prioritat per a Aragó. L'ampliació dels quatre sectors es xifra en un total de 400 milions d'inversió. «Quan s'aprovi, el projecte haurà d'adaptar-se a la situació socioeconòmica», afirma Ortiz.

Notícies relacionades

Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava

Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones

Si s'aprovés, Cerler guanyaria una entrada per Catalunya, per la N-230 a l'Alta Ribagorça, la mateixa via que utilitzen Boí Taüll i Vaquèira Beret. «Podria suposar una fuga de clients. Sobretot si es té en compte que al ser una empresa semipública els criteris d'inversió no es mesuren amb un pla de negoci i, per tant, juguen amb avantatge», explica Jordi Sabaté, director de Boí Taüll. «Qualsevol ampliació pot afectar, però ara és difícil de saber. S'hauria de veure amb el temps», afegeix Pep Albós, de Vaquèira Beret.

La decisió està en l'aire, però Montanui va adequar en l'últim mandat municipal el seu pla urbanístic a la construcció d'urbanitzacions amb un total de 3.900 vi­vendes.