El cercle de la pobresa es pot trencar

Avui és el dia internacional contra la pobresa. Igual que hi ha un dia per la lluita contra l'Alzheimer, contra el càncer, contra la sida… La pobresa no és una malaltia, però també té solució i es pot combatre. Sovint oblidem que la majoria de nosaltres estem exposats a formar part del 20,4% de pobres del nostre país. No cal que passin grans catàstrofes a la nostra vida per veure'ns-hi abocats.

Cada dia llegim xifres molt dures sobre la realitat al nostre país. I no podem permetre que, de tant llegir-les, deixin d'afectar-nos. Cadascun del milió i mig de ciutadans que viuen sota el llindar de la pobresa té noms i cognoms. Com l'Aisha. Va arribar a casa nostra fa 21 anys, va tenir un negoci amb el seu marit, una casa i van tenir quatre fills. Però les coses es van torçar. L'arribada de la crisi es va endur el petit negoci i el seu matrimoni es va acabar. En un obrir i tancar d'ulls, es troba sense feina, viu en un pis de l'ajuntament i rep un ajut de 600 euros per a ella i els seus quatre fills. Avui l'he conegut. Em mira amb ulls petits, que s'il·luminen quan parla dels seus fills. El petit ha començat P3, té beca de menjador i avui serà el primer dia que es podrà quedar a dinar a l'escola. Ella respira. Fa mesos que va a buscar menjar a una entitat del barri. Que els nens i nenes que pitjor ho estan passant puguin dinar a l'escola ha de ser prioritari. Dinar a l'escola garanteix que mengin i permet als pares tenir temps per buscar feina, per reorientar-se, per mirar de sortir d'aquesta situació límit.

«Si pogués canviar una sola cosa -em diu- voldria fer desaparèixer la preocupació i l'angoixa que tenen els meus fills». La pobresa genera tensió i això es viu a casa, és inevitable que aquest ambient acabi contagiant els més petits. Els fills de l'Aisha quan la veuen més preocupada li diuen que estudiaran tant, que podran tenir una casa més gran. Tenen clar que sortir-se'n a l'escola és per a ells prioritari. I tenen raó. Hem de lluitar contra el fracàs escolar. Hem de tenir especial cura dels infants que parteixen en desavantatge. Compensar la seva situació de partida, ajudar-los en el ritme escolar, facilitar-los espais de relació, d'experiències d'èxit, de promoció... acompanyar-los.

L'Aisha fa uns mesos que participa d'un projecte al barri que potencia els espais d'ajuda mútua entre persones que ho estan passant malament. També s'ha inscrit en un programa d'autoocupació en costura. S'il·lusiona. I això és imprescindible. No defallir, no deixar-se endur. No conec una sola persona que la seva aspiració sigui cobrar una ajuda. No conec ningú que no se'n vulgui sortir per ell mateix.

Notícies relacionades

La premsa mundial obre els ulls davant el nou fenomen global

El 15-M aposta per més propostes i accions després de la protesta global

La família, l'escola i el barri on els infants creixen és on es guanyen o es perden oportunitats. Si els reforcem, si compensem les mancances amb accions específiques, si els donem confiança i suport, garantirem el màxim d'opcions perquè puguin trencar el cercle de la pobresa. I sabem que aquest cercle es pot trencar.

L'Aisha i jo ens mirem als ulls. M'acomiado amb la promesa que explicaré el que ella i un milió i mig de persones més viuen aquí, a casa nostra. Mirant als ulls a qui pateix i posant-nos a la seva pell, estem fent el primer pas per eradicar la pobresa.