El 15-M aposta per més propostes i accions després de la protesta global

El moviment 15-M no va ser una flor d'un dia. Ha passat amb nota la seva revàlida del 15-O. Està consolidat i s'ha convertit en l'embrió de la protesta contra la voracitat del capitalisme financer. ¿I ara, què? És aviat per saber quins seran els passos d'un moviment assembleari d'escala mundial que té tantes sensibilitats i una repulsa instintiva a erigir-se en portaveu de ningú. Créixer, reflexionar i combinar acció al carrer (evitar desnonaments, ocupacions com la d'ahir a Barcelona...) amb propostes concretes són les idees més repetides.

Democràcia Real Ja (DRJ), un dels principals impulsors a Madrid tant del 15-M com del 15-O, tenia molt clar ahir quins són els dos camins que haurà d'emprendre. A cada país, s'obrirà una fase de presentació de propostes concretes «perquè els polítics les portin a terme, perquè és la manera d'aconseguir el canvi». A escala mundial toca coordinar-se i reflexionar. «S'ha d'anar amb calma. Necessitem temps. Per fer balanç del que hem aconseguit i fins i tot per elaborar amb criteri projectes», explicava ahir la Marta, portaveu de torn de DRJ, encara emocionada per l'enorme ressò de la marxa global que qualifica d'«èxit» sense pal·liatius tant pels centenars de milers de persones mobilitzades com pel caràcter pacífic.

Les propostes podran ser presentades per les organitzacions o per les assemblees, segons el que es decideixi. De fet, DRJ té previst fer públic el seu primer gran projecte aquesta mateixa setmana: Democràcia 4.0, una proposta perquè els ciutadans participin en l'aprovació directa de determinades lleis sense la intermediació mitjançant el voton line amb certificat digital.

SATISFACCIÓ A Barcelona, a falta d'un interlocutor del pes que té DRJ en el moviment madrileny, els indignats expressaven ahir sobretot la seva satisfacció per l'èxit de la manifestació. El debat, com a Madrid, com a la resta d'Europa, és com es pot créixer a partir d'ara i com incloure-hi tantes persones que van sortir al carrer dissabte passat.

Martí Olivella, director de l'entitat Nova, assenyala una primera conclusió: «Els que deien que això era la flor d'un dia... Doncs no». Olivella considera ja demostrat que malgrat que hi ha sensibilitats concretes, la protesta és global i ha arribat un moment en què «el que és estrany és no ser indignat». Sobre com creixerà el moviment, subratlla que ara ja hi ha molta més indignació de la que es veu en els actes del carrer.

Álvaro Alsina, que abans que com a indignat prefereix ser citat com un ciutadà, també creu que la protesta va ser un èxit, tot i que «relatiu», ja que hi ha milions de ciutadans que no han sortit al carrer. Per Alsina, falta una feina «de fons» que serà molt complicada i que pot comportar «anys»: «No es tracta de dir-li a la gent el que ha de fer, sinó que la gent vegi el fet de protestar com una cosa normal», afirma.

En plena precampanya electoral, els dos grans partits van optar per la prudència a l'hora de valorar l'exhibició de força del 15-O. Esteban González Pons (PP) va mostrar el seu «infinit respecte pels ciutadans que han sortit a manifestar-se». «Quan l'expressió d'una opinió es fa de manera pacífica, se l'ha d'escoltar, si és possible atendre-la

Notícies relacionades

La premsa mundial obre els ulls davant el nou fenomen global

El cercle de la pobresa es pot trencar

i extreure'n conseqüències», va afegir el popular.

El PSOE va portar la prudència fins a tal extrem que Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón ni tan sols van esmentar la qüestió que obria gairebé totes les portades dels diaris espanyols i molts d'estrangers en el míting que van celebrar a Sabadell. Fonts pròximes a la dirigent del PSC van assegurar que no hi va haver voluntat d'ignorar-ho, sinó que tocava enviar altres missatges. Tots dos partits temen que els indignats interfereixin en la campanya, com va passar en les passades municipals i autonòmiques.