Quilòmetre 0 d'utopies

Els que alguna vegada han passejat per un soc àrab. La Puerta del Sol és com un soc de tons blavosos i passadissos definits per on milers de curiosos es passegen amuntegats, bocabadats per l'espectacle humà que habita sota les carpes.«Mira, Alberto, és veritat, regalen el menjar».Exactament, ahir va tocar fabada casolana d'un hostal pròxim. Ho diu una dona que, agafada fortament al braç del seu marit, arriba a Sol des de Vallecas per veure si és veritat el que diuen. I no només és veritat, sinó que la realitat en aquest quilòmetre zero de les utopies varia a la velocitat de l'entusiasme, i l'experiment social i polític creix una mica més a cada minut.

¿Se'n recorden del David, el noi que dijous va improvisar amb retoladors i uns cartrons una guarderia per atendre els fills dels concentrats? Doncs l'haurien d'haver vist ahir al capdavant d'un impressionant jardí infantil. A les tres de la tarda, hi jugaven més d'una vintena de nens. Moqueta, joguines, titelles, taller de malabars… Estava prohibit fotografiar els menors.

Friccions internes

Notícies relacionades

Per fi han arribat

El valor de tenir valors

El veto és lògic, però una certa tendència a la censura entre els líders de la protesta ha provocat les primeres friccions internes, i alguna bronca amb periodistes indignats pels vetos. Algunes discrepàncies són lògiques: es tracta d'un moviment assembleari tan dispar que costa de creure com aconsegueixen mantenir l'ordre i la disciplina.

I la il·lusió que fa donar alegries. Muts es van quedar quan aquesta redactora va avançar a la tarda a un grup de portaveus que Interior no desallotjaria.«¿Ho estem aconseguint?»,em va preguntar, fascinat, un noi. No s'ho creia. Amb lògica, alguns ja estan plantejant que l'acampada a Sol no pot durar indefinidament. Però de moment es neguen a trencar el somni.