Madrid desperta abans que Barcelona

És molt aviat, però, almenys aquests dies, m'agradaria viure al costat de la Puerta del Sol, en lloc de fer-ho al centre de Barcelona, i poder així sentir-me part d'una concentració amb evidents elements de transversalitat i fruit d'una profunda reflexió democràtica. A Madrid des de fa dies, i ahir ho deixaven escrit en un manifest, la prioritat és reformar la llei electoral, mentre que a Barcelona -deien durant una de les seves assemblees- un dels eixos de la protesta és el rebuig dels ajustos pressupostaris apli-

cats per la Generalitat. La primera demanda és la base del sistema, i la segona, una conseqüència.

Fa dues nits em vaig acostar a la plaça de Catalunya amb un diputat de Convergència i Unió al Congrés i una exparlamentària autonòmica del Partit Popular català (¡una imatge idíl·lica!) per analitzar la magnitud de la concentració. Mentre que a Madrid es reuneix un grup molt heterogeni de persones, a Barcelona les concentracions tenen elements discursius antiglobalització que aporten poc a l'escenari en què estem i que, fins i tot, comencen a ser arcaics.

Notícies relacionades

Les tripes de l'acampada

Ha explotat la bombolla

Parlar de la llei electoral, de la dació en pagament, de la limitació de mandats en càrrecs públics, de la necessària reforma institucional... En definitiva, parlar d'elements que milloren i reforcen l'essència democràtica del sistema i fer un discurs en positiu, com estan fent des de la Puerta del Sol a Madrid, és la clau per tornar a confiar en un sistema polític del qual tots -o gairebé tots- volem sentir-nos part.

Mentre acabo d'escriure aquest article, un amic, estudiant de Dret i vinculat a moviments altermundistes, em pregunta a Twitter si crec que tot quedarà en una anècdota. No ho sé, però del que sí que estic convençut és que estem davant un clar símptoma d'interès per la política i pel món que ens envolta... I que per acabar amb aquesta espècie de conformisme que delegava responsabilitats en els polítics n'hi ha prou de ser valents, buscar allò que ens uneix i alçar la mà.