CONSEQÜÈNCIES DE LA PROHIBICIÓ DE LES MOBILITZACIONS
Milers d'indignats desafien el veto de les juntes electorals
Les resolucions al·leguen que les protestes poden influir en el vot dels ciutadans
Els organismes deneguen els permisos per concentrar-se a Madrid i altres capitals
Concentració i cassolada a la plaça de Catalunya /
Els responsables dels comitès d'estratègia del PSOE i del PP fa dies que li donen voltes a una incògnita: ¿pot tenir influència en les urnes el moviment de joves indignats que ha ocupat els carrers espanyols? Doncs sí. O almenys això és el que va al·legar ahir la Junta Electoral de Madrid per mirar de prohibir, amb escassíssim èxit, la concentració que, a la madrilenya Puerta del Sol, estava convocada ahir a la nit. «Es considera que la petició del vot responsable a què es fa referència [per part de Democràcia Real Ja] pot afectar la campanya i la llibertat del dret dels ciutadans a l'exercici del vot», va apuntar el president del citat organisme provincial en una resolució emesa ahir.
Aquest va ser l'argument més polèmic que es va utilitzar per intentar frenar les protestes. Però no va ser l'únic. La Junta Electoral de Madrid va coincidir amb altres juntes de zona a dir que no es pot donar el vistiplau a convocatòries que no compleixen els terminis requerits (s'ha de sol·licitar una autorització almenys 10 dies abans), atès que no hi ha «causes extraordinàries i greus» que justifiquin la urgència. Però tots aquests motius van ser desatesos per milers de persones que van desafiar l'autoritat i van participar en les mobilitzacions.
POLSEGUERA POLÍTICA / La decisió dels organismes electorals no va agradar als protagonistes de les protestes, que no es van donar per al·ludits i van omplir places i carrers. També va inquietar alguns sectors polítics, si es tenen en compte les declaracions que ahir van fer determinats dirigents -sobretot de l'esquerra- al conèixer que se censuraven oficialment les concentracions de Madrid, Sevilla, Granada, Oviedo i Gijón. ¿Qui va sol·licitar el criteri de les juntes electorals? Doncs directament les respectives delegacions de govern a les comunitats autònomes de torn, que es van veure obligades a fer aquest pas perquè dotzenes de ciutadans particulars, seguint instruccions de la pàgina web tomalaplaza.net, havien «omplert instàncies per procurar el blindatge jurídic de les acampades».
El dubte que queda en l'aire és què passarà la jornada de reflexió si ahir, amb la simple convocatòria d'assemblees ciutadanes i la posterior prohibició, es va aixecar aquesta polseguera. La resposta la donarà avui mateix la Junta Electoral Central, que fixarà un criteri comú per a tothom a petició de la Generalitat de Catalunya, interessada a saber a què atenir-se.
ZAPATERO I RAJOY ES MULLEN / El procés que puguin seguir les protestes i la seva capacitat de canviar el vot dels indecisos fa anar de bòlit els polítics. Ahir, tot el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, va fer un desesperat intent d'atraure els indignats, aquells que diuen no sentir-se representats pels grans partits. «Demano el vot al progressista crític, perquè votant l'esquerra sempre es pot exigir», va proclamar a Càceres el president del Govern. A més, es va anunciar que els socialistes han canviat el lloc del míting de final de campanya, previst a la plaça Mayor de Madrid (o sigui, al costat de l'acampada juvenil). Finalment serà a Ifema.
Per la seva part, Mariano Rajoy va dir que entenia el naixement de moviments de protesta quan hi ha un 40% d'atur juvenil. Amb una mica més de cintura que el dia anterior, va afegir que els partits «no l'encerten sempre». Fins ahir, els conservadors pensaven que els indignats serien un altre problema per a un erosionadíssim PSOE. Però ja hi ha càrrecs del PP que han advertit Rajoy que el seu crit de protesta pot arribar també als desencantats a qui, en les últimes setmanes, han estat demanant el vot per guanyar el 22-M i accelerar la sortida de Zapatero del poder. I fins i tot hi ha qui, com l'alcalde de Valladolid, Francisco Javier León de la Riva, va difondre que tot és una conspiració contra els conservadors al darrere de la qual, s'amaga, és clar, Alfredo Pérez Rubalcaba. Hi ha nervis.
