Ni amb el ‘Gato de Vallecas’

El Barça va marxar de Vallecas atordit. Va estar a punt de caure derrotat, incapaç de descodificar el que li proposava, i amb molta astúcia, el Rayo.

A REMOLC D’IÑIGO.

El Barça no tenia el control. Entre la gespa, que estava en un estat infame, i la pressió del Rayo es van viure moments de màxima preocupació per als de Flick. No estava fi perquè el partit va entrar en el territori Vallecas, o sigui, una anada i tornada perillosa per als blaugrana. No hi havia a penes rastre de Pedri. O sigui, el pitjor símptoma per al Barcelona. Si la pilota no passa pels peus del màgic migcampista canari tot es complica.

Malgrat el gol de Lamine, després d’un penal molt discutit pel Rayo, no se sentia amb prou autoritat per imposar la seva llei. Entre De Frutos, Isi i Álvaro García trencaven, una vegada i una altra, un equip que va viure una caòtica primera meitat. No tenia joc, tot i que sí que va disposar d’ocasions, però no va enfocar bé. El campió estava desmanegat, sense el fil de continuïtat que sol tenir. Fins al 46% de possessió va tenir el Rayo en la primera meitat; el 54% va pertànyer a un estrany Barça. Però ho va ser encara després del descans.

OLMO, ERRÀTIC.

En el tercer partit, va arribar la titularitat per a Dani Olmo. I va ser, curiosament, a Vallecas, l’estadi on va debutar fa justament un any. Va tenir llavors un impacte espectacular en el triomf blaugrana. Però en el seu retorn al barri no se li va veure amb la clarividència necessària. A Vallecas es necessita més que mai calma i paciència. Calma que no va proporcionar l’exjugador del Leipzig. Ni tampoc la paciència adequada per ajustar el seu xut, ja en el temps afegit de la primera meitat, quan la pilota es va quedar botant en la frontal de l’àrea petita. Dani Olmo va desaprofitar una claríssima ocasió.

REVOLUCIÓ SENSE ÈXIT EN LA DEFENSA.

Va canviar la defensa. Flick omés va mantenir Balde, que va patir en les pilotes a l’esquena servides pel Rayo, perquè totes les altres coses eren noves. Kounde va tornar a ser el lateral dret. L’alemany va triar un eix nou integrat per Eric Garcia (central dret) i Andreas Christensen (central esquerrà). Amb aquestes dràstiques mesures es quedaven a la banqueta Araujo i Cubarsí. Va patir aquesta estructura defensiva en la primera meitat, tan arriscada i flickniana com sempre. I va patir moltíssim més en una segona part turmentada.

Notícies relacionades

El City es fon contra el Brighton i només suma tres punts de nou

L’Espanyol tomba l’Osasuna en una altra tarda de passió

PARADES DECISIVES I LECTURA INTEL·LIGENT.

Era el seu tercer partit com a porter del Barça. No porta ni un mes de manera oficial. Però va firmar una nit monumental amb intervencions decisives, tant en la primera meitat com en la segona. Joan Garcia s’ha assentat de tal manera, i en tan poc temps, que sembla que porta allà tota la vida. No només per la gran parada –la de Ratiu amb 0-0, la de Ratiu, amb l’1-1, la de De Frutos, també amb l’1-1–, sinó per la personalitat que va mostrar . La seva defensa el va deixar sol i va descuidar en el córner la defensa del segon pal en el gol de Fran Pérez.