La ciutadania vaticana ja no es concedirà automàticament a tots els residents

La ciutadania vaticana ja no es concedirà automàticament a tots els que resideixen al Vaticà, sinó que s'haurà de demanar i s'atorgarà una vegada estudiada la sol·licitud, segons la nova llei sobre ciutadania del petit estat, que ha entrat en vigor. La Llei sobre la Ciutadania, la Residència i l'Accés a la Ciutat del Vaticà va ser promulgada el dia 22 de febrer pel papa Benet XVI i substitueix la que estava en vigor des del 1929, quan es van firmar els Pactes Lateranenses que van donar lloc a l'estat més petit del món.

Fins ara, qui residia al Vaticà era també ciutadà vaticà i amb la nova llei, segons precisa el diari vaticàL'Osservatore Romano, s'ha adequat la normativa a les noves situacions, tenint en compte els "profunds canvis que hi ha hagut des del 1929 fins ara". La nova llei estableix que la ciutadania no es concedeix de manera automàtica i que són ciutadans de l'Estat de la Ciutat del Vaticà els cardenals residents al petit estat o a Roma i les persones que resideixen a l'estat per motiu del càrrec o del servei que desenvolupen.

El Papa i en el seu nom el cardenal governador de la Ciutat del Vaticà pot concedir la ciutadania a purpurats i personal especial, i també a tots aquells que ho sol·licitin i els cònjuges i fills dels ciutadans que ja ho són i viuen a l'estat i sol·liciten la ciutadania per a aquests familiars.

Una població de 793 persones

La normativa també regula els permisos d'entrada, tot i que, segons va precisar el viceportaveu vaticà, Ciro Benedittini, una gran part de les 44 hectàrees de l'estat és accessible: la basílica de Sant Pere, la plaça de Sant Pere i els Museus Vaticans.

Notícies relacionades

Helena María Sánchez, treballadora social i coordinadora de l’associació Alfa: "El joc i l’oci saludable potencien l’educació formal"

"La injecció translunar va ser un moment tens"

L'estat de la Ciutat del Vaticà està enclavat a la ciutat de Roma, a la dreta del riu Tíber. Té una superfície de 440.000 metres quadrats, dels quals 260.000 estan edificats, la seva longitud màxima és de 1.045 metres i l'amplada, de 850. La seva població està composta per 793 persones, de les quals 572 són ciutadans i 221 només residents. Entre els ciutadans hi ha el papa Benet XVI, 73 cardenals, 273 diplomàtics de la Santa Seu i el centenar de membres de la Guàrdia Suïssa.

Emet segells i moneda pròpia (només metàl·lica, euros) i compta amb tots els serveis propis d'un Estat, com central telegràfica, estació de ràdio (Ràdio Vaticà) i ferrocarril (connectat amb els ferrocarrils italians). A més, pot disposar, en base de la Convenció de Barcelona del 1921, d'una flota marítima amb bandera pròpia. El pontífex és el sobirà absolut que manté per a si els poders legislatiu, executiu i judicial, que en cas de mort passen al Col·legi Cardenalici fins al nomenament del successor.