Records i oblits en la visita papal

Benet XVIno ha viatjat a Espanya per millorar les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat espanyol, sinó en inflamada missió adoctrinadora i disposat a deixar clar el seu anatema contra un Govern que, segons ell, és anticlerical i culpable d'un «desacord» causat per un «laïcisme agressiu» similar al «dels anys 30». Aquesta evidència es desprèn del fet que aquestes opini­ons bel·licoses fossin abocades a l'avió que el portava a Santiago de Compostel·la, primera escala del seu viatge, abans per tant que tingués ocasió de constatar la rebuda que se li deparava.

No fa falta un gran esforç intel·lectual per entendre que l'evocació del que va passar en la dècada dels anys 30 entre l'Església i la República espanyola està completament fora de lloc, no només perquè aquesta democràcia espanyola, fundada sobre una societat madura i pacífica, s'assembla ben poc a la d'abans, quarterada per radicalismes de tota índole, sinó també perquè l'Església de llavors, disposada a contemporitzar amb el nazisme i amb el feixisme, també té poques concomitàncies amb l'actual. En qualsevol cas, resulta xocant aquesta memòria selectiva que recorda l'etapa republicana però oblida els 40 anys de connivència entre la creu i l'espasa ensangonada de la dictadura franquista.

Hi ha a més altres oblits a l'hora d'enclavar l'aquí i l'ara que contribueixen a proporcionar una visió esbiaixada de la realitat: encara que molts voldríem que les religions sortissin de l'àmbit públic perquè prengués autèntica carnadura l'aconfessionalitat real de l'Estat, com la Constitució exigeix, la realitat és que precisament l'actual majoria política socialista ha consolidat un sistema de finançament generós de l'Església catòlica, que s'afegeix a altres aportacions que per molt diversos conceptes l'Estat fa a la cúria. Un total de gairebé 6.000 milions d'euros a l'any.

Notícies relacionades

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos

Primacia de la llei civil

El to, en fi, de la visita de Benet XVI, la disposició intel·lectual del qual es desprèn del fet d'haver dirigit el Sant Ofici -l'antiga Inquisició- abans d'arribar al papat, revela que la jerarquia catòlica mai cedirà a la idea, irrenunciable per a la democràcia, que la llei civil, que organitza racionalment la convivència, no anirà a remolc de la veritat suposadament revelada de cap religió. I aquest Papa, com la majoria dels seus predecessors, no només vol el que és de Déu sinó també, en bona part, el que és del cèsar.