Monzón destapa per al diari el misteri de 'La caixa Kovak'

Daniel Monzón és el director de moda del cine espanyol. La seva última pel·lícula, Celda 211, va ser la gran triomfadora dels últims premis Goya, ja que es va emportar vuit estatuetes i dimarts que ve se sabrà si és l'escollida per lluitar pel preat Oscar. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en col·laboració amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, ofereix als seus lectors la possibilitat d'aconseguir demà, totalment gratis, la pel·lícula anterior d'aquest cineasta: La caixa Kovak.

Es tracta d'un tens relat d'intriga ambientat a Mallorca, la terra natal del realitzador. Fins a aquesta illa viatja un famós escriptor de novel·les fantàstiques per fer una conferència. La seva parella pateix un accident inexplicable que provoca que el novel·lista intenti esbrinar els fets. La clau de tot sembla que la té un misteriós avi, Frank Kovak, que ha seguit la carrera de l'autor des dels seus inicis. En la seva recerca coincidirà amb una noia que ha passat per una experiència semblant i amb qui investigarà el cas.

La cinta, rodada en anglès, compta amb un excel·lent repartiment encapçalat pel nord-americà Timothy Hutton (guanyador d'un Oscar per Gent corrent, de Robert Redford), l'espanyola Lucía Jiménez (Al salir de clase, Los dos lados de la cama) i el veterà actor irlandès David Kelly (que va ser l'avi del protagonista de Charlie i la fàbrica de xocolata). El guió està firmat a quatre mans entre Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría, creadors de Celda 211.

LA CANÇÓ DEL SUÏCIDA /La cançó principal del film té una llarga història. Es tracta de Gloomy sunday, coneguda com l'himne dels suïcides. «No temis res si trobes els meus ulls / sense vida, oberts, esperant-te», diu la lletra. Va ser composta el 1933 per l'hongarès Reszô Seress i la va popularitzar Billie Holiday el 1940. Diu la llegenda que escoltar-la provoca una necessitat irrefrenable de treure's la vida. Tant l'autor com la cantant van acabar així els seus dies, i diverses persones van esmentar la cançó en les seves notes de suïcidi. La seva emissió per la ràdio va ser prohibida a Hongria durant anys perquè resultava perillosa. Aquesta llegenda urbana va ser utilitzada pel director com a motor de l'acció.

Mallorca és un personatge més del film ja que ofereix «un contrast de paratges singular», segons Monzón. Algunes de les localitzacions van ser les coves d'Artà, el barri de sa Calatrava de Palma, el cap Formentor i la finca Son Marroig. Destaca el seu espectacular tram final, rodat a les Coves del Drac i completat amb sofisticats trucatges.

Notícies relacionades

Un virus al meu cap

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

EFECTES ESPECIALS / Els efectes especials van ser encarregats a diverses empreses, entre elles la catalana DDT, que va obtenir un Oscar per El laberinto del fauno, i la factoria de Raúl Romanillos, que ja atresora cinc premis de l'Acadèmia espanyola per la seva tasca. La banda sonora, amb aires hitchcockians, també està molt cuidada i va ser composta per Roque Baños, guanyador de tres Goya. Tots aquests aspectes tècnics són destacats en els recomanables continguts addicionals del DVD que ofereix el diari, que inclouen el Com es va fer, escenes eliminades i audiocomentaris del director (més informació a la fitxa adjunta).

A l'inici del film un ratolí està atrapat en un laberint i intenta escapar-se. Al final dels crèdits inicials descobrim que, en realitat, és infinit. Una cosa així pretén el director, guiar l'espectador per un trencaclosques d'imprevisibles conseqüències. «Un misteri condueix a un altre i així es desencadena la intriga», explica el director Daniel Monzón. Una pel·lícula diferent, original i molt ben rodada.