La divisió del Govern manté Ascó en la pugna per la sitja nuclear

Ascó va quedar fora de la carrera per acollir el polèmic magatzem nuclear... però només durant unes hores. El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va decidir ahir que s'instal·li a Zarra (València), la localitat més ben valorada pels tècnics, i així els ho va comunicar a les autoritats valencianes i al Consell de Ministres. Però diversos membres de l'Executiu central van frenar a l'últim moment la decisió amb l'argument que, davant del rebuig del Govern autonòmic, és necessari assegurar-se que el gabinet de Francisco Camps no tindrà possibilitat de paralitzar les obres. Per això l'Executiu va decidir sol·licitar un informe jurídic i va ajornar la decisió, com a mínim, fins divendres que ve.

Si el document desaconsella instal·lar a Zarra la sitja contra la voluntat de la Generalitat valenciana, Ascó tornaria a tenir possibilitats, ja que els tècnics la situen en segon lloc, a tan sols quatre punts de Zarra. Tot i que en aquest cas, la decisió només es podria prendre després dels comicis del 28-N. En cas contrari, perjudicaria seriosament les expectatives electorals del PSC.

La decisió de Sebastián es va saber per boca del vicepresident tercer i conseller de medi ambient i urbanisme del Govern valencià, Juan Cotino, que va explicar que el secretari d'Estat d'Indústria, Pedro Marín, havia comunicat l'elecció de Zarra. Fonts d'Indústria neguen aquest punt i asseguren que a València, igual que al Partit Popular, i als governs de Catalunya i a Castella-la Manxa, només se'ls va notificar que l'informe elaborat pel comitè tècnic situava tant Zarra com Ascó i Yebra entre les candidates més ben

valorades.

LA PRECISIÓ / Però fonts de la Generalitat Valenciana i el president manxec, José María Barreda, ratifiquen que Sebastián els va comunicar que el magatzem temporal centralitzat (ATC) no aniria als seus territoris. A més, mitjans pròxims al Consell de Ministres corroboren que Indústria tenia presa la decisió i així ho va comunicar als seus col·legues.

Amb tot, Sebastián es va trobar que la resolució va generar un ampli debat. Segons les últimes fonts, diversos membres del Govern, entre els quals hi ha María Teresa Fernández de la Vega, es van interessar per si s'havien analitzat detalladament les possibles al·legacions a la construcció d'un magatzem que allotjarà residus nuclears durant 60 anys. Per això, davant de la por que un cop presa una decisió molt controvertida -ja que totes les comunitats, amb més o menys vehemència, s'havien oposat a acollir la sitja- algun tribunal paralitzi l'obra, el Govern va decidir demanar als serveis jurídics de l'Estat un nou informe que analitzi cada un dels possibles inconvenients, així com les competències autonòmiques en la matèria.

CORRUPCIÓ URBANÍSTICA / A més, també es va analitzar la situació de l'alcalde de Zarra, Juan José Rubio, un exsocialista que està imputat en diversos processos per corrupció urbanística, així com els terrenys proposats, ja que bona part d'aquests pertanyen precisament a l'empresa de la família del dirigent valencià Juan Cotino.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

El Consell de Ministres prendrà una decisió previsiblement divendres que ve. Fonts socialistes apunten que si els serveis jurídics s'oposen al fet que el cementiri vagi a parar a Zarra amb l'Executiu valencià en contra, Ascó té moltes possibilitats, ja que l'informe del comitè tècnic situa la localitat tarragonina a només quatre punts del municipi valencià. A més a més, s'ha de tenir en compte que tot i que ICV i ERC van aconseguir que tant el PSC com CiU votessin a favor d'una resolució en contra del magatzem, ni José Montilla ni Artur Mas s'hi han oposat amb la rotunditat que ho han fet altres presidents autonòmics. L'extremeny Guillermo Fernández Vara va dir que deixaria el seu càrrec si la instal·lació s'ubicava a la seva comunitat.

Montilla va ser qui va impulsar, quan era ministre d'Indústria, la construcció del magatzem. I l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, de Convergència i Unió, va presentar la candidatura de la localitat i és un dels seus màxims defensors. Tot i això, és poc probable que després de la reacció catalana a la sentència sobre l'Estatut, el Govern decideixi ubicar la sitja a Catalunya abans de les eleccions autonòmiques, ja que generaria un rebuig generalitzat malgrat la inversió que comporta.