Mataró evidencia l'estigma dels centres de menors

«Això serà una cova de petits delinqüents». Aquesta és l'opinió de Salvador i la més generalitzada entre els veïns del barri Pla d'en Boet de Mataró davant l'obertura d'un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) per a menors en risc d'exclusió social a les instal·lacions de la parròquia de la Verge de Montserrat. Els seus detractors argumenten que no és el lloc més apropiat per establir-hi un centre d'aquestes característiques. No obstant, la residència Mas Sant Jordi fa més de 30 anys que és a la ciutat i prova de la seva convivència pacífica amb l'entorn és que el nou barri a on es traslladarà amb prou feines n'havia sentit parlar mai.

A la tornada de les vacances s'han intensificat les protestes. El conflicte ja ha provocat diversos enfrontaments amb els feligresos pel fet que, segons afirma el veïnat, «el rector instiga les beates a retirar els cartells de protesta». Els detractors basen la seva negativa en l'experiència d'altres barris de la ciutat, com el de l'Havana, amb altres centres en funcionament dels quals «també van prometre que no hi hauria conflictes» i ara, segons Javier, un altre veí, «és un focus de delinqüència».

Els promotors del Mas Sant Jordi insisteixen, per la seva part, a marcar diferències amb el centre que depèn la DGAIA i detallen que el que obriran al carrer de Castaños allotjarà una vintena de nens d'entre 4 i 14 anys que procedeixen de famílies desestructurades en què, en alguns casos, eren víctimes d'abandonament o maltractaments.

TENSIÓ AL PLE MUNICIPAL / La tensió del barri s'ha traslladat a l'àmbit polític. En l'última sessió plenària de l'Ajuntament de Mataró, l'alcalde i veí del Pla d'en Boet, Joan Antoni Barón (PSC), va denunciar que els populars aprofiten el conflicte per obtenir «un grapat de vots». El portaveu del PP, Paulí Mojedano, va acusar el govern local d'«ocultar el projecte com va fer amb els macroprostíbuls».

«Ni són nens pobrets ni delinqüents en potència. Són, tal com diu la llei, ciutadans de ple dret i, en conseqüència, han de tenir les mateixes oportunitats de viure on sigui igual que el fill de qualsevol veí», va assegurar ahir el director del centre de Mataró, Jaume Clupés. Els centres de menors de Catalunya, la majoria agrupats sota el paraigua de la Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància i a l'Adolescència (Fedaia) que presideix el mateix Clupés, van anunciar ahir que estan disposats a trencar «els estigmes» que la ciutadania ha imposat sobre els menors tutelats per l'Administració.

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

"Ens estan enfrontant"

Les seves armes: molta pedagogia per combatre la «desinformació» i fer més visibles uns nens que, malgrat la seva mala experiència, lluiten per fer una vida normal. Clupés va afegir que durant els pròxims mesos es reunirà amb els veïns del barri de Pla d'en Boet per solucionar dubtes i aclarir possibles malentesos.

LES CONTRADICCIONS / «Quan es coneixen casos de maltractament a un nen, tota la societat s'aixeca indignada i demana comptes de per què no s'ha retirat la tutela d'aquest menor. Però quan aquest mateix nen se'n va a viure a un barri la comunitat el rebutja», va dir a manera de reflexió Conxi Martínez, vocal de la junta directiva de la Fedaia i gerent d'un centre residencial de menors de Girona, el trasllat del qual també ha topat amb l'oposició veïnal.