Entre la llei i la consciència

Tanco els ulls i veigRaimon Panikkaravançant mentre somriu amb els braços oberts. Només uns quants van entendre els seus llibres, però tothom va entendre el seu somriure seductor.

PerquèPanikkarera l'home que dominava el català, el castellà, el francès, l'italià, l'alemany, l'anglès, l'hindi, més el llatí, el grec clàssic, el sànscrit i l'hebreu. Era l'home dels tres doctorats (Química, Filosofia i Teologia), dels cinc doctorats honoris causa, d'una cinquantena d'alumnes de tot el món que han escrit la seva tesi doctoral sobre l'obra panikkariana, el catedràtic de Benarés, de Harvard i de Santa Barbara. PeròPanikkarse sentia incomplet si quedava reduït a la figura d'un dels més importants filòsofs i teòlegs contemporanis. El quePanikkarvolia era veure les cares de la gent perquè aspirava a parlar al cor de les persones.Panikkarva ser un actiu practicant del llibre de l'Eclesiàstic: «Sedueix-te a tu mateix, i anima el teu cor, i allunya de tu la tristesa. Que la tristesa n'ha perdut molts, i no fa cap profit».Panikkars'ha seduït, ens va seduir, i ens va ensenyar a fugir de la por: «La por és la falta de confiança en un mateix», assegurava. El dePanikkarera, però, un somriure exigent. «Si vostè no és feliç, pregunti's per què», i insistia: «¿Que no ho sap que s'ha de morir? ¿A què ve tanta desesperació?»

El principal clixé dePanikkarel retrata com un pont entre Orient i Occident. Tothom l'ha emmarcat entre dues polaritats: l'est i l'oest, el cristianisme i l'hinduisme, el Tíber o el Ganges, l'Índia o els Estats Units.

Però si ens imaginem Orient i Occident com les ribes d'un riu,Panikkarno ha estat el pont, sinó que ha estat el riu que viu amb les aportacions que li arriben des de les dues ribes.

No és Orient per un cantó o Occident per l'altre, sinó Orient i Occident a la vegada.Panikkar, amant de la música clàssica, no suportava gens el soroll ni les presses ni la feina mal feta. Ni la supremacia de la ciència en detriment de l'esperit. Es negava a acceptar que l'home fos només un mico desenvolupat: «Tenim un pensament històric, lineal, racional i científic, mancat del misticisme i el simbolisme orientals. I la realitat és també històrica, però no només».

Però és que a més a més, la veritable dicotomia en la vida dePanikkarno ha estat entre Orient i Occident, sinó entre Roma i l'Evangeli, o entre la llei i la consciència, en el benentès que el compliment estricte de la llei li va reportar comoditats i seguretats i que el seguiment de la consciència el va excloure del joc del poder.

Perquè aquesta és una altra dicotomia desconeguda dePanikkar: poder o autoritat.Panikkarsempre va preferir la segona.

La deRaimon Panikkarés la improbable història d'algú que ha guardat la llibertat de pensar i també la llibertat d'actuar.Panikkares complau en la paràbola de l'home que escandalitzava tothom treballant en dissabte, i a quiJesúsdiu en la traducció grega de la Bíblia: «Feliç tu, home, si saps el que fas, perquè si ho saps, estàs perdonat, i si no ho saps, la mateixa llei que ignores t'ha condemnat».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

91 anys han donat per bastir una vida molt plena, també plena de contradiccions i errors que es van fer especialment dolorosos de suportar a la llum de la seva autoexigència durant els últims anys de vida.Raimon Panikkar es va apagar definitivament ahir, cap a les sis de la tarda, en presència de laCarme, la veïna de Tavertet que se n'ocupava sol·lícitament a totes hores ja feia anys.

Autor d'El matí amb Raimon Panikkar (Proa, 2008).