L'energia minieòlica obté via lliure per implantar-se a Espanya

Per fi: els miniaerogeneradors –germans petits dels molins de vent– comencen a fer els seus primers passos a Espanya. Després d'anys de bloqueig i traves administratives, el Govern ha donat el vistiplau al desenvolupament d'aquesta font d'energia, que permet als usuaris generar la seva pròpia electricitat a casa sense emetre un gram de CO2. El Pla d'Acció Nacional d'Energies Renovables (Paner), elaborat pel Ministeri d'Indústria per satisfer una petició de la Unió Europea sobre la planificació energètica durant la pròxima dècada, aplana el terreny: fins al 2020 es podran instal·lar 100.000 petits aerogeneradors i es podrà arribar fins a 370 megawatts de potència.

L'esborrany preveu una regulació a part i l'eliminació dels pesats i insòlits tràmits administratius actuals. A tall d'exemple, instal·lar un miniaerogenerador d'1,75 quilowatts a la teulada de casa comporta avui gairebé els mateixos tràmits que una planta eòlica, amb el consegüent encariment del cost de la instal·lació, ja que s'ha de realitzar un estudi d'impacte –no visual, sinó ambiental– tant si es posa al jardí com al terrat d'una ciutat com Barcelona o Madrid. La simplificació del tràmit permetrà abaratir costos, l'interessat no haurà d'esperar-se un any, com passa actualment, i polígons industrials, comunitats de veïns i simples ciutadans potser s'animaran a instal·lar aquestes miniturbines a les teulades de casa seva.

COTILLES I AVANTATGES / Francisco Javier Forte, president de la secció minieòlica de l'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA), creu, no obstant, que per al ple desenvolupament d'aquest tipus d'energia en un marc similar al d'altres països europeus també és necessari trencar la cotilla d'algunes reglamentacions autonòmiques i municipals.

«A Castella-la Manxa, la instal·lació de més d'un generador es considera parc eòlic», recorda Forte, a la vegada que enumera més avantatges de la instal·lació demolinets: no requereixen gairebé cap tipus d'obra, suporten velocitats de vent de fins a 200 quilòmetres per hora i, amb un sol minigenerador d'1,75 quilowatts, són capaços de produir fins al 60% del consum elèctric mitjà d'una vivenda durant els seus més de 15 anys de vida útil. «Cada vegada es fabriquen més estètics, per reduir l'impacte visual, i més silenciosos», defensa Forte al parlar dels impactes visual i acústic. Posa com a exemple la instal·lació a la seu central del govern de Navarra.

Notícies relacionades

El Japó aconsella que els cotxes híbrids siguin més sorollosos

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

CONNEXIÓ A LA XARXA / Juntament amb la dotació d'electricitat en zones aïllades, empreses i vivendes, l'APPA confia que la nova regulació permetrà promoure en un futur la connexió de les instal·lacions minieòliques a la xarxa elèctrica. Entre altres avantatges, milloraria el transport i la distribució, amb el consegüent estalvi. Actualment, un 15% de l'electricitat produïda a Espanya es perd a través dels cables de les línies de distribució.

Però la connexió exigiria una regulació retributiva que permeti amortitzar la inversió realitzada per la compra dels microgeneradors. El cost d'un petit molí d'1,7 quilowatts de potència és d'uns 6.000 euros. «No és el mateix una instal·lació a Tarifa que a Guadalajara, però com a mitjana i per a una amortització en 10 anys seria necessària una prima de 28 cèntims per quilowatt produït», calcula Forte.