El 'pirata' que es marejava

No porta cap pegat a l'ull, ni cap lloro a l'espatlla. El més sorprenent és que quan navega pels mars i oceans del planeta, es mareja, i molt. Sorprenent perquè Dan Villa és un pirata. Però no un pirata qualsevol, si no un modern bucaner ecologista. “La setmana passada es van complir cinc anys des que vaig començar la meva activitat”, afirma orgullós a la coberta de l'Steve Irwin, un vaixell negre de 53 metres de longitud, ancorat des del passat 25 de juliol al port de Barcelona i del qual està ara al càrrec.

El vaixell forma part de la flotilla de l'organització ecologistaSea Shepherd Conservation Society, que es proposa defensar la fauna i els hàbitats marins d'arreu del món. L'objectiu dels seus abordatges no és robar, sinó impedir que els vaixells baleners portin a terme la seva feina o destorbar la pesca il·legal de la tonyina. Per remarcar la seva actitud pirata, a la popa flameja hi la Jolly Roger, que s'ha convertit en la bandera de l'associació. Però en lloc de dos ossos creuats consta d'un trident de Posidó, déu dels mars, i la gaiata d'un pastor. Al front del crani hi ha un dofi i un catxalot enfrontats, formant una espècie de yin-yang.

En l'última campanya, desenvolupada el 17 de juliol passat al Mediterrani, l'organització va trobar un bot que pescava en aigües líbies fora de l'època permesa per l'ICCAT, l'organisme intergovernamental responsable de la conservació de les espècies de tonyines a l'Atlàntic i els mars adjacents. Després de veure'l, els bussejadors deSea Shepherd van tallar les xarxes del bot i van alliberar unes 800 tonyines. “Els últims informes científics afirmen que si es continua amb la mateixa taxa de pesca, la tonyina s'extingirà en els pròxims dos o tres anys”, explica Dan mentre mostra els danys causats a la proa del vaixell per un tonyinaire, exemple de la duresa dels enfrontaments marítims.

Canvi de vida

Nascut fa 31 anys a Seattle (EUA) --la ciutat on, el 1999, milers de persones van donar inici, amb les seves mobilitzacions contra l'Organització Mundial de Comerç, a una nova etapa del moviment antiglobalització-- Dan Villa és un enginyer que, l'endemà de llicenciar-se en Robòtica a la Carnegie Mellon University de Pittsburgh, va agafar un avió cap a Jacksonville, a Florida, per unir-se a la causa de Sea Shepherd i realitzar el somni que tenia des de nen. “Quan estava en primària --explica Dan-- volia comprar un helicòpter amb un amic i volar al voltant del món per salvar animals”.

La seva consciència mediambiental es va desenvolupar al llarg dels anys i li va fer descobrir l'organització fundada per Paul Watson, el capità del vaixell durant les expedicions i un dels directors de Greenpeace. “Des de sempre he sigut conscient dels problemes de les espècies en extinció. No podia suportar que es destruís el lloc on vivim. Era a la universitat programant robots, i llegia les notícies sobre la desforestació de boscos i la desaparició d'hàbitats naturals. Fins que un dia em vaig preguntar: '¿Què faig jo aquí, assegut darrere d'un ordinador?'. Va ser així com va enviar la sol·licitud per formar part de l'organització. “Mai vaig pensar que m'acceptarien. La sol·licitud plantejava qüestions com: '¿En saps de mecànica?', no; '¿Saps utilitzar radars?', no; '¿Bussejar?', no; '¿Ets fotògraf?', no; '¿Ets metge?', no. Hi havia unes 20 preguntes d'aquesta mena. Al final preguntava '¿Saps nedar?', i finalment vaig poder respondre que sí”, recorda Villa.

Al principi les seves inquietuds s'alternaven amb els dubtes, per una decisió tan sobtada i radical. “Quan era al taxi que em portava al port on m'esperaven per al meu primer viatge, una part de mi ja volia ser allà i l'altra estava espantada pel que m'esperava. Però quan vaig arribar i vaig començar a treballar, em vaig adonar que em rebien molt bé. Aquella nit quan vaig anar a dormir em sentia satisfet, ¡em sentia natural!”.

Activista vegà

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

Des d'aleshores treballa amb persones de tots els continents, la majoria d'ells voluntaris. Dan ara és encarregat de la cambra de motors, on passa vuit hores, i és un dels pocs de l'organigrama que cobra un sou. “Tenim una comunitat genial a bord. Aconseguim que el vaixell funcioni bé malgrat que quan vam començar, la majoria no teníem experiència en navegació”, explica. El seu compromís en la causa mediambiental i dins de l'organització és total. “Crec que estant aquí contribueixo a fer alguna cosa, tot i ser un individu més. Crec que les accions individuals són molt importants. Per això també vaig optar per ser vegà -- vegetarià radical -- perquè és difícil canviar el teu estil de vida, però és massa fàcil dir que no fas res perquè només ets una persona”.

Dan, com tots els dies des que van atracar al port de Barcelona, es disposa a rebre els visitants intrigats per l'estranya presència del vaixell. “És una vida única”, diu abans d'acomiadar-se, “És una vida que t'omple, que et permet conèixer llocs diferents, conèixer gent diferents. Encara que -- afegeix aquest pirata ecologista -- sincerament, no aniria al mar si no fos per Sea Shepard, perquè encara em marejo molt...”.