La dessalinitzadora del Prat gasta vuit milions en un any de mínim ús

Tretze mesos després de la seva inauguració, la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, la joia de la corona de la política hidràulica del tripartit, es panseix a mínim rendiment. Les bones reserves d'aigua dels ­embassaments del sistema Ter-Llobregat –ahir, després de l'últim episodi de pluges, es trobaven al 85% de la seva capacitat– han fet que la gran infraestructura hagi produït des de la seva posada en marxa poc més de 13 hectòmetres d'aigua, un volum ínfim, equivalent al consum que fa l'àrea metropolitana de Barcelona durant uns 25 dies. Generar aquesta aigua ha costat 7,8 milions d'euros.

El problema, explica l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'organisme que dirigeix Manuel Hernández i que és responsable de la gestió de la dessalinitzadora, és que el sistema de bombes i de membranes de la infraestructura s'espatllaria si les màquines es paressin. «És necessari que l'aigua circuli de manera constant per ­evitar que es produeixi un rebliment de la sal i els circuits es facin malbé», detalla un portaveu. A més a més, insisteix, les aportacions de la dessalinitzadora han contribuït a la millora del gust i de la qualitat de l'aigua que han begut els habitants de l'àrea de Barcelona durant els últims mesos.

FORÇA MAJOR / Vist així, el cost de 7,8 milions que ha hagut de sufragar aquest any l'ACA –a raó de 0,60 euros per metre cúbic d'aigua dessalada– ha estat una despesa inevitable, per raons tècniques, encara que també de qualitat del servei.

Però no opinen el mateix altres experts. Per Manuel Rubio Visiers, president de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització de l'Aigua (Aedyr), l'explotació d'una infraestructura d'aquestes característiques es pot programar en funció del disseny i de les necessitats. «Les parades, en si mateixes, no són desaconsellades, sempre que es facin adequadament i sempre que no es tracti de parades continuades amb una freqüència excessiva», afegeix l'expert.

Amb tot, Rubio Visiers reconeix que aturar màquines implica un encariment de l'aigua produïda. «Si la planta es para un cert temps, es produeixen menys metres cúbics d'aigua i s'hi està repercutint els costos fixos de la infraestructura. Per això sí que resulta més cara l'aigua», explica.

En aquests gairebé 13 mesos d'existència –11 si es té en compte que l'aigua dessalada no va arribar a la xarxa fins al setembre del 2009, després de dos mesos en període de proves– el règim de funcionament de la planta ha oscil·lat entre el 10% i el 50%. Va ser a l'hivern, quan les reserves d'aigua dels pantans estaven al seu nivell més baix, quan es va arribar al màxim de dessalinització, amb la meitat de les 10 canonades en funcionament. I encara que la instal·lació té capacitat per produir fins a 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, en el seu primer any ­d'estrena s'ha quedat en tan sols el 21%. És el preu que s'ha de pagar per tenir l'aigua assegurada en èpoques de sequera.

Notícies relacionades

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

La despesa de 7,8 milions d'euros originada per la dessalinitzadora sembla poca cosa si es compara amb els gairebé 2.000 milions de deute que han acumulat els últims anys l'ACA i l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en concepte de préstecs sol·licitats per a la construcció de grans obres hidràuliques (entre elles, la dessalinitzadora del Prat). És un endeutament necessari, justifiquen els responsables dels dos organismes.

PLAQUES SOLARS / Per abaratir la producció d'aigua dessalada, que implica un consum energètic de 2,9 quilowatts per hora (kW/h) per cada metre cúbic d'aigua produïda, l'ACA està acabant d'instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes de la planta del Prat. Amb una inversió de 4,6 milions d'euros, hi haurà 15.000 metres quadrats de plaques que generaran una potència de 1.300 kW, previsiblement a partir d'aquest mes d'agost.